Maria Guarch: «Evangelitzar és pensar en els altres, no en tu mateix»

Ens trobem amb la Maria davant del casal parroquial de La Sagrera, a Barcelona, sota un sol de justícia i amb la música de fons d’unes cotorres amb ganes de marxa.
La Maria Guarch té 28 anys i és veïna de la Sagrera, un barri de Barcelona amb un ric teixit associatiu, on parròquia i entitats comparteixen uns quants espais en bona convivència. Ha estat monitora de l’esplai durant molts anys. És membre de la JOC (Joventut Obrera Cristiana). Va estudiar filologia i treballa al Centre de Pastoral Litúrgica com a correctora. Continua llegint «Maria Guarch: «Evangelitzar és pensar en els altres, no en tu mateix»»

Canviar narratives per connectar amb els joves

Fotografía: Pixabay

(Xiskya Valladares, Palma de Mallorca) És molt fàcil. Si et vols entendre amb un xinès, li has de parlar en xinès. Si l’Església vol connectar amb les joves, ha de canviar la seva narrativa. No dic que canviï el missatge, dic que canviï la manera d’explicar-lo. Ja ho fan alguns, però encara no n’hi ha prou.

Escolto moltes homilies i catequesis, de capellans i religiosos, i em fa pena. Molta bona voluntat, però amb un to afectat, ritmes massa lents, subordinades eternes, retòrica antiga, etc. ¿Qui no desconnecta? El pitjor és que sembla que, com més públic tenen, més antiquat han de parlar. Continua llegint «Canviar narratives per connectar amb els joves»

Escoltem els joves

(M. Àngels Termes, editorial, núm. 3) Aquest número de Galilea.153 coincideix en el temps amb la celebració del sínode dels bisbes a Roma durant el mes d’octubre sobre el tema «Els joves, la fe i el discerniment vocacional».
En aquestes pàgines també abordem el tema dels joves, tot i que només amb breus pinzellades, sense abastar ni molt menys tot el que dona de si. Perquè està molt bé que els bisbes reflexionin sobre els joves, però nosaltres, en l’àmbit de cada una de les nostres petites comunitats també cal que ho fem.
Entre les pinzellades trobareu –a la vinyeta de la pàgina anterior– les dificultats perennes d’entesa entre els joves i els més grans. El testimoni de joves que són voluntaris, tant en l’àmbit civil com eclesial. Reflexió sobre l’acompanyament en la fe i emocional als joves. L’apunt de com la precarietat laboral i dificultats familiars afecten el nostre jovent. Continua llegint «Escoltem els joves»

Aprendre a ser agraït

Foto: Lilia Macías (Cathopic)

(Anna-Bel Carbonell, Sant Cugat del Vallès) Els que som mares i pares sabem de la importància d’establir rutines des de ben petits amb els nostres fills i filles. Ve a ser com establir petites litúrgies, que si es transmeten amorosament i pacientment, no produiran al·lèrgies i, en canvi, contribuiran positivament a forjar el seu caràcter, els guiaran cap a un cert ordre, creixeran en valors i els ajudaran a discernir més endavant amb un cert criteri. Ensenyar-los a «donar les gràcies» n’és una d’aquestes rutines, i no sols per una qüestió d’amabilitat i bona educació. Continua llegint «Aprendre a ser agraït»

Jep Alcalde: «La litúrgia em fa viure el Misteri»

La platja del Varador, davant de les cases del Callao, a Mataró, ens acull un dia assolellat i ventós. En Jep ens hi acompanya, damunt del seu scooter, que li permet desplaçar-se a bon ritme. Gravem l’entrevista en vídeo i ell mateix es presenta: Continua llegint «Jep Alcalde: «La litúrgia em fa viure el Misteri»»

Gràcies, Pare!

(M. Àngels Termes, editorial núm. 2 ) «Us dono gràcies, Pare… perquè heu amagat aquestes coses als savis i entesos, i les heu revelades als senzills» (Mateu 11,25).
Aquesta frase de Jesús, a més de dir-nos per quina raó dona gràcies al Pare, també ens proporciona una pista de quina és la condició per ser persones agraïdes: ser senzilles, tenir un cor senzill.
Un cor senzill per agrair les coses bones de la vida. Com agraeix la fe rebuda l’Arnau, jove batejat la Pasqua del 2014, o troba motius d’agraïment en Josep en la natura. Continua llegint «Gràcies, Pare!»

Galilea.153 es presenta en societat

El dijous 12 d’abril es va fer la presentació en societat de Galilea.153. Fou a la sala Abat Safont de la parròquia de Sant Pau del Camp, de Barcelona.
La presentació pròpiament dita va anar a càrrec de Josep M. Romaguera, president del CPL, que va posar l’èmfasi en l’aposta decidida del Centre per apropar al laïcat la litúrgia «com a experiència d’encontre entre Déu i nosaltres» i transmetre «una litúrgia viva per a una Església viva», i de M. Àngels Termes, directora de Galilea.153, que va subratllar la voluntat de la revista d’unir dos aspectes bàsics de l’experiència creient: celebració i vida.
Seguidament Maria del Mar Albajar, abadessa de Sant Benet de Montserrat, ens va oferir la seva reflexió sobre la litúrgia com a relació transformadora entre Déu i nosaltres. Continua llegint «Galilea.153 es presenta en societat»

Metamorfosi

LI-TÚR-GI-A

Foto: Cathopic

(Dolores Aleixandre) Fins i tot la paraula comença a ser incomprensible per a molta gent i no diguem els objectes que hi estan tradicionalment associats. Ho demostra aquesta història recent en un convent de la qual dono testimoni de la seva veracitat: a la germana sagristana, ja anciana, ha començat a ajudar-la una noia jove que treballa a la casa. Com era d’esperar, no té cap idea dels objectes i vestits litúrgics, es fa un embolic amb els noms que li dona la monja i no sap què li està demanant que porti, prepari, posi o desi. Continua llegint «Metamorfosi»

Josep M. Romaguera: la litúrgia és un do

(Entrevista: Mercè Solé; vídeo: Marta Pons) Josep M. Romaguera, a banda de ser el president del Centre de Pastoral Litúrgica, és rector d’una parròquia de l’Hospitalet, la de Santa Eulàlia de Mèrida, i consiliari de moviments especialitzats com la JOC (Joventut Obrera Cristiana). Ha estat uns anys consiliari de l’equip internacional de la CIJOC, cosa que l’ha portat a viatjar per tot el món per tal de conèixer de primera mà els grups de joves cristians i treballadors.
Ens rep, un matí, a la parròquia, que ens ensenya, orgullós del treball que hi fa la gent. Veiem el racó de la catequesi (com en saben, les catequistes, d’expressar amb murals la feina i els anhels dels infants, dels pares i la seva pròpia!), i veiem els espais litúrgics. Uns espais acurats i pensats per a la gent. Des de la barana que permet a les persones que ja no es mouen amb agilitat pujar a l’ambó de la Paraula, a la capella del santíssim on la Bíblia té un molt accessible espai per a tothom qui la vulgui llegir, o a la pantalla i els miraculosos comandaments a distància que faciliten que tothom, des del seu lloc, pugui afegir-se a les pregàries o a les respostes de la missa, o seguir els cants, o assabentar-se dels avisos parroquials. Continua llegint «Josep M. Romaguera: la litúrgia és un do»