L’aprenentatge del silenci

(Dolores Aleixandre) L’itinerari vital d’Elies apareix marcat per dues muntanyes: el Carmel i l’Horeb (Sinaí). En la muntanya del Carmel, Elies es relaciona amb el Déu del triomf i del poder que sembla emmotllar-se als seus desigs i el porta a desafiar els sacerdots dels déus pagans, a acabar amb ells i a resultar triomfant en el conflicte (1 Reis 18).

Amb tot, després ha de fugir i s’endinsa en el desert on viurà una experiència amb tant de defalliment i desesperança que arriba a desitjar la mort. El desert va ser per a Elies lloc de desesperació, de feblesa i de conversió i aquest contacte amb els seus límits li restitueix la seva veritable identitat i li dona l’oportunitat de conèixer un Déu que es comunica amb ell d’una altra manera. Continua llegint «L’aprenentatge del silenci»

Rosaura Rodrigo, el silenci habitat

(Entrevista: Mercè Solé, Vídeo: Marta Pons) El mil·lenari monestir de Sant Ponç, a Corbera de Llobregat acull la nostra trobada amb Rosaura Rodrigo, tot just arribada de Touggourt, al desert d’Algèria, on vivia amb la seva comunitat de germanetes de Jesús. D’aquí a poques setmanes s’incorporarà a una altra comunitat, a França.
Continua llegint «Rosaura Rodrigo, el silenci habitat»

Educar en el silenci

(Marta Digón i Hilario Ibáñez) Cada dia es percep la necessitat de silenci. Va caient, de mica en mica, la percepció del silenci com a inacció i pèrdua de temps, i es comença a sentir aquest desig profund d’aturar-se, mirar què passa i què em passa. A vegades passa que l’excés de soroll extern no és altra cosa que l’ocultació de l’eixordador so del silenci, que com un desig neix de la profunditat que som.  Continua llegint «Educar en el silenci»

La tardor ens convida al silenci

(M. Àngels Termes, editorial núm. 4) Certament, després de tot el soroll i l’enrenou de l’estiu, la tardor, amb la natura que de mica en mica es va despullant i amb les nits cada cop més llargues, ens convida al silenci.

Encara que la nostra societat el vulgui bandejar, el silenci, i encara que ja abans del desembre omplirà els nostres carrers de llums per foragitar la foscor i de grans altaveus que no ens el deixaran assaborir, aquestes pàgines volen ser una invitació a retrobar-lo. Continua llegint «La tardor ens convida al silenci»

Maria Guarch: «Evangelitzar és pensar en els altres, no en tu mateix»

Ens trobem amb la Maria davant del casal parroquial de La Sagrera, a Barcelona, sota un sol de justícia i amb la música de fons d’unes cotorres amb ganes de marxa.
La Maria Guarch té 28 anys i és veïna de la Sagrera, un barri de Barcelona amb un ric teixit associatiu, on parròquia i entitats comparteixen uns quants espais en bona convivència. Ha estat monitora de l’esplai durant molts anys. És membre de la JOC (Joventut Obrera Cristiana). Va estudiar filologia i treballa al Centre de Pastoral Litúrgica com a correctora. Continua llegint «Maria Guarch: «Evangelitzar és pensar en els altres, no en tu mateix»»

Canviar narratives per connectar amb els joves

Fotografía: Pixabay

(Xiskya Valladares, Palma de Mallorca) És molt fàcil. Si et vols entendre amb un xinès, li has de parlar en xinès. Si l’Església vol connectar amb les joves, ha de canviar la seva narrativa. No dic que canviï el missatge, dic que canviï la manera d’explicar-lo. Ja ho fan alguns, però encara no n’hi ha prou.

Escolto moltes homilies i catequesis, de capellans i religiosos, i em fa pena. Molta bona voluntat, però amb un to afectat, ritmes massa lents, subordinades eternes, retòrica antiga, etc. ¿Qui no desconnecta? El pitjor és que sembla que, com més públic tenen, més antiquat han de parlar. Continua llegint «Canviar narratives per connectar amb els joves»

Escoltem els joves

(M. Àngels Termes, editorial, núm. 3) Aquest número de Galilea.153 coincideix en el temps amb la celebració del sínode dels bisbes a Roma durant el mes d’octubre sobre el tema «Els joves, la fe i el discerniment vocacional».
En aquestes pàgines també abordem el tema dels joves, tot i que només amb breus pinzellades, sense abastar ni molt menys tot el que dona de si. Perquè està molt bé que els bisbes reflexionin sobre els joves, però nosaltres, en l’àmbit de cada una de les nostres petites comunitats també cal que ho fem.
Entre les pinzellades trobareu –a la vinyeta de la pàgina anterior– les dificultats perennes d’entesa entre els joves i els més grans. El testimoni de joves que són voluntaris, tant en l’àmbit civil com eclesial. Reflexió sobre l’acompanyament en la fe i emocional als joves. L’apunt de com la precarietat laboral i dificultats familiars afecten el nostre jovent. Continua llegint «Escoltem els joves»

Aprendre a ser agraït

Foto: Lilia Macías (Cathopic)

(Anna-Bel Carbonell, Sant Cugat del Vallès) Els que som mares i pares sabem de la importància d’establir rutines des de ben petits amb els nostres fills i filles. Ve a ser com establir petites litúrgies, que si es transmeten amorosament i pacientment, no produiran al·lèrgies i, en canvi, contribuiran positivament a forjar el seu caràcter, els guiaran cap a un cert ordre, creixeran en valors i els ajudaran a discernir més endavant amb un cert criteri. Ensenyar-los a «donar les gràcies» n’és una d’aquestes rutines, i no sols per una qüestió d’amabilitat i bona educació. Continua llegint «Aprendre a ser agraït»

Jep Alcalde: «La litúrgia em fa viure el Misteri»

La platja del Varador, davant de les cases del Callao, a Mataró, ens acull un dia assolellat i ventós. En Jep ens hi acompanya, damunt del seu scooter, que li permet desplaçar-se a bon ritme. Gravem l’entrevista en vídeo i ell mateix es presenta: Continua llegint «Jep Alcalde: «La litúrgia em fa viure el Misteri»»

Gràcies, Pare!

(M. Àngels Termes, editorial núm. 2 ) «Us dono gràcies, Pare… perquè heu amagat aquestes coses als savis i entesos, i les heu revelades als senzills» (Mateu 11,25).
Aquesta frase de Jesús, a més de dir-nos per quina raó dona gràcies al Pare, també ens proporciona una pista de quina és la condició per ser persones agraïdes: ser senzilles, tenir un cor senzill.
Un cor senzill per agrair les coses bones de la vida. Com agraeix la fe rebuda l’Arnau, jove batejat la Pasqua del 2014, o troba motius d’agraïment en Josep en la natura. Continua llegint «Gràcies, Pare!»