Ecologia i exercicis espirituals

Experiència feta a la Cova de Manresa en clau ecològica.

Llorenç Puig, jesuïta

La Laudato si’ ha estat un gran impuls en la presa de consciència dels catòlics de la necessitat de la cura de la creació i del nostre entorn.

Però la força i l’ambició del missatge del Papa va més enllà: ell parla, en tot un apartat de l’encíclica, de «conversió ecològica»: «Hem de fer l’experiència d’una conversió, d’un canvi del cor» (Laudato si’ 218).

En aquest article presentem l’experiència feta a la Cova de Manresa d’uns Exercicis Espirituals en clau ecològica. La fórmula és ben simple: uns Exercicis Espirituals de vuit dies seguint l’esquema ignasià, però introduint elements sobre la creació, la natura, el nostre ser-en-el-món, la nostra relació amb ella, amb els altres i amb Déu… i tot això treballant sobretot els aspectes contemplatius i vivencials, més que els purament cognitius.

1) Sortiu, preneu-vos un dia de desert i passeig contemplatiu:

En els primers dies dels exercicis, hem buscat que les persones entressin en un contacte profund i tranquil amb la natura. Aquesta proposta es feia acompanyada d’uns textos que convidaven a la contemplació amb els sentits, a deixar de costat les idees i conceptes que tan sovint ens atrapen. En el dia de desert proposat, hem ofert un text que anava resseguint els diversos àmbits del nostre món (la Terra, les pedres, els arbres, els rius, els animals, les persones…) tot veient els seus múltiples significats per les religions i les cultures.

2) Aquesta nit, pel·lícula:

Cada nit, després de sopar, hem proposat una pel·lícula contemplativa sobre el cosmos, la Terra, la natura, la vida de les persones, els grans drames humans de la injustícia, la violència i la pobresa… tots sabem que el cinema té una enorme capacitat expressiva i de transmetre des de la sensibilitat coses profundes.

3) Exercicis per ordenar la pròpia vida, sense determinar-se per cap afecció que sigui desordenada:

Els Exercicis de sant Ignasi busquen la conversió del cor de l’exercitant per deixar de banda els autoenganys i els que provenen de la pròpia dinàmica del consumisme, de l’immediatisme, de l’oblit dels més pobres i exclosos… Per això, és tan apropiada la dinàmica dels Exercicis ignasians, amb els dies de consideració del mal i del pecat del món i el propi, els dies de contemplació de la Passió de Jesús i la passió de tantes altres víctimes, o finalment la contemplació de l’acció i la presència del Senyor, actuant, en el nostre món, i buscant la nostra col·laboració en la seva causa del Regne.

Tot això pensem que ajuda a treballar «la consciència que cada criatura reflecteix alguna cosa de Déu i té un missatge que ensenyar-nos, o la seguretat que Crist ha assumit en ell aquest món material i ara, ressuscitat, habita en la intimitat de cada ésser, envoltant amb el seu afecte i penetrant-lo amb la seva llum. També el reconeixement que Déu ha creat el món inscrivint-hi un ordre i un dinamisme que l’ésser humà no té dret a ignorar» (Laudato si’ 221).

Una cosa nova està naixent

Del 5 al 7 de juliol es celebra el III Seminari d’Ecologia Integral de la CEE a Madrid.

Fernando Fuentes Alcántara, Comissió Episcopal de Pastoral Social de la Conferència Episcopal Espanyola

Estem a la primavera (temps en el qual aquest article s’ha escrit). L’olor i la fragància de les flors, el millor dels nostres camps neix a la vida, a vegades amb la dificultat de la contaminació, amb el desafiament de l’urbanisme, del consum desaforat. Malgrat tot, la creació es va obrint pas. El papa Francesc, a través de Laudato si’, ens interpel·la per dialogar sobre el futur del planeta. Aquesta crida ve a expressar la necessitat de treballar per una nova cultura ecològica. Un compromís de tota la societat i de manera particular per a la comunitat cristiana. Per això, s’estan posant en marxa diverses iniciatives que facin realitat una autèntica conversió ecològica.

Conversió necessària

Aquesta conversió ha de ser la resposta de la fe al drama que pateix avui el medi ambient i que té la seva arrel en el cor ambiciós de l’ésser humà. Una resposta que suposa una revisió antropològica del que som i del que fem. Una ecologia integral que no només contempla la naturalesa, també una ecologia humana en què s’inclouen els contextos socials i laborals, els espais urbans, les condicions de dignitat de les persones.

La Conferència Episcopal Espanyola va iniciar fa uns anys, encara que de forma incipient i modesta, algunes iniciatives per ajudar a prendre consciència de la necessitat de comprometre’s en la recerca d’una ecologia integral. El camí recorregut l’hem fet amb Justícia i Pau, CONFER, Mans Unides, Càritas, REDES (ONGs per al desenvolupament). Junts per obrir camí vers una més gran sensibilitat en la conversió ecològica. En aquest esperit s’han organitzat tres seminaris (el darrer aquest any, del 5 al 7 de juliol a Madrid).

L’objectiu principal del seminari és conèixer i analitzar les experiències que ja s’estan donant en les parròquies. També en el temps lliure educatiu, en les iniciatives de reciclatge que s’estan obrint pas (és el cas de «moda re-», de Càritas), posant l’accent en grups d’exclosos que col·laboren en la transformació de la roba alhora que s’integren en la vida laboral.

Dimensions de la conversió

I hi ha dues dimensions que semblen fonamentals, i que cal vetllar. Per una banda, unir les nostres forces a la resta de la societat que ha entès la necessitat de canviar estils de vida, de producció i de consum, al costat de la necessitat d’abordar els problemes ecològics que afecten els pobres. I per una altra, per a nosaltres, els cristians, com molt bé subratlla Laudato si’, tenir curar de l’espiritualitat que uneix en estreta relació la fe processada, la fe celebrada i la fe viscuda.

Lluc Torcal: contemplació i gestió respectuosa de la natura

“Una de les millors maneres de conversió és a través de la gran virtut de l’austeritat i la sobrietat”

M. Àngels Termes, entrevista

El P. Lluc Torcal és, des de 1995, monjo del monestir cistercenc de Santa Maria de Poblet, a la comarca de la Conca de Barberà. Va ser-ne el prior entre el 2007 i el 2016, etapa en què va impulsar un procés, alhora comunitari i personal, de conversió ecològica que ens explica, també, en aquesta entrevista.

Actualment és Procurador de l’Orde Cistercenca i viu a Roma. Mitjançant el correu electrònic ens ha respost les preguntes d’aquesta entrevista, cosa que li agraïm profundament. Físic de formació, la seva inquietud per la crisi ecològica l’emmarca en la tradició monàstica i el magisteri de l’Església.

¿Com s’ha vinculat tradicionalment l’orde del Cister amb la natura?

El Cister, com a reforma que és de la Regla de Sant Benet, conviu amb la natura des del seu inici. Una de les voluntats inicials dels monjos que van iniciar l’aventura cistercenca era recuperar el treball manual, especialment vinculat al món de l’agricultura i la ramaderia. De fet, són famoses les granges cistercenques, els camps i les pastures, així com tots altres elements vinculats al món agrícola com els molins, els graners o el canals.

Continua llegint «Lluc Torcal: contemplació i gestió respectuosa de la natura»

Natura i Déu

M. Àngels, directora

Aquest número de Galilea.153 vol ajudar-nos a prendre més consciència de la fragilitat de la natura que hem rebut de Déu.

Sovint sentim parlar d’ecologia, però és una paraula tècnica que ens costa traduir a la nostra vida. En canvi, si ens parlen de no malbaratar els recursos naturals o de gestionar correctament les nostres deixalles… ja sentim que ens afecten.

La natura ens obre a Déu

Per poc disposats que estiguem, les meravelles de la natura ens condueixen a Déu: la grandesa de les muntanyes, la immensitat del mar, les meravelloses estructures moleculars que veiem al microscopi o la grandiositat del cel nocturn, ens obren el cor a una immensa acció de gràcies al Creador.

Continua llegint «Natura i Déu»

Joan Morera: transmetre la noviolència de Déu

“El perdó és un salt en el buit”.

(Mercè Solé, entrevista / Marta Pons, vídeo)

Joan Morera, un jove informàtic que un bon dia es va fer jesuïta, ens rep una tarda assoleiada a Barcelona. A més és coneixedor de les llengües bíbliques i de la noviolència en la Bíblia, ha estudiat a Roma i a Jerusalem. El seu interès per l’essència i la gestió dels conflictes l’ha portat a viure uns anys a Tanzània. Des de fa un any, coordina un grup de treball dins de Cristianisme i Justícia per a la noviolència activa (NOVA).

Llegir més

¿Podràs perdonar-me algun dia?

Dues pel·lícules per a una pregunta

(Galilea.153, Peio Sánchez)

Amb Can you ever forgive me? , film recent sobre una falsificadora que busca redempció introduïm aquesta reflexió sobre el perdó en el cinema. Perquè el perdó i l’espera en el més enllà potser siguin els dos trets antropològics més radicals de la naturalesa humana. Us proposo revisitar dues pel·lícules entre una immensa gamma de possibilitats.

llegir més

Humilitat i perdó

Galilea.153 de maig-juny la dediquem al perdó com actitud de fons.

(Editorial núm. 7, M. Àngels Termes)

El perdó com actitud de fons

El número que teniu a les mans de Galilea.153 el dediquem al perdó, al perdó com a actitud de fons. Volgudament hem obviat el sagrament del perdó, encara que en algun article se’n parli, com el de Sergi d’Assis Gelpí. En l’article ens explica la seva experiència com a capellà que confessa.

llegeix més

Simbolitzar, com a dones, les etapes importants de la vida

El pas de l’infància a l’adolescència per a una noia, ¿com l’acompanyem com a família, com a grup, com a escola, com a comunitat?

(Paula Depalma)

Fa uns dies, amb algunes mares de l’escola dels meus fills, veiem la necessitat de simbolitzar el pas de la infantesa a la preadolescència. ¿Què és el que fa que una nena es transformi en dona? ¿Quines són les característiques d’aquesta etapa? ¿Com l’acompanyem com a família, com a grup, com a escola, com a comunitat? Vèiem la importància de fer signes i ritus per acompanyar, reconèixer i donar empenta a una nova etapa de vida. Estirant el fil de la conversa, ens preguntem per què no simbolitzar també el moment que estem vivint les dones adultes, o el que viuen les nostres mares ja properes a la vellesa.

Continua llegint «Simbolitzar, com a dones, les etapes importants de la vida»

Dones lliures i felices

L’equip de redacció de la revista Galilea.153 parla de les dones i de l’Església.

(Equip de redacció)

No ens enganyem. Aquest és un tema delicat per tractar avui dins l’Església. Delicat perquè una de les transformacions socials més profundes del passat segle ha estat el protagonisme creixent de les dones, guanyat a pols en el dia a dia, mentre que el discurs oficial de la nostra institució eclesial en relació al paper de les dones amb prou feines s’ha mogut d’on era, fins i tot després del Concili. I delicat també perquè algunes de les reivindicacions feministes més emblemàtiques, sobre la sexualitat, el divorci i l’avortament han entrat en conflicte directe amb el fons de la doctrina catòlica, si més no tal com es formula tot plegat.
Com que la redacció del CPL (la M. Àngels, en Toni, la Quiteria, la Maria i jo mateixa, la Mercè) som així d’agosarats, hem pensat que en aquest número, en lloc d’entrevistar alguna persona rellevant, ens aniria molt bé compartir reflexions i propostes, que us fem arribar.

Continua llegint «Dones lliures i felices»