La tardor ens convida al silenci

(M. Àngels Termes, editorial núm. 4) Certament, després de tot el soroll i l’enrenou de l’estiu, la tardor, amb la natura que de mica en mica es va despullant i amb les nits cada cop més llargues, ens convida al silenci.

Encara que la nostra societat el vulgui bandejar, el silenci, i encara que ja abans del desembre omplirà els nostres carrers de llums per foragitar la foscor i de grans altaveus que no ens el deixaran assaborir, aquestes pàgines volen ser una invitació a retrobar-lo.

Retrobar el silenci per pregar, per parlar i escoltar Déu.
Retrobar el silenci per pensar, per entendre’ns nosaltres mateixos.
Retrobar el silenci per escoltar la natura, per descobrir-la.
Retrobar el silenci per conrear moltes actituds envers els altres:

per escoltar,
per agrair,
per demanar perdó,
per perdonar,
per acaronar,
per estimar,
per educar els infants,
per restar al costat dels joves
per acompanyar les persones malaltes i la gent gran,
per plorar amb el món que pateix…

Retrobar el silenci per acollir l’Infant-Déu que ha de néixer:

«Mentre un silenci tranquil embolcallava l’univers i la nit tocava a la meitat de la seva carrera, la vostra paraula totpoderosa, Senyor, vingué del cel deixant els trons reials» (Saviesa 18,14-15).

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *