Lloança i amén

(M. Àngels Termes, editorial núm. 5) El Concili Vaticà II ha estat fonamental en la meva vida, fins al punt que no sé si sense aquest esdeveniment hagués acceptat la fe que em van transmetre els meus pares.

I un dels aspectes que més m’han influït és allò que diu la constitució conciliar sobre la litúrgia: que els pastors han de vetllar perquè els fidels participin en la litúrgia de forma conscient, activa i fructuosa.

En aquest número expliquem què vol dir participar, tractem la participació dels pobres, els malalts, els infants, de com la comunicació és també participació i de com ampliar els nostres horitzons a l’Església universal i celestial.

Jo em limitaré a remarcar la participació dels fidels en tres respostes de l’Eucaristia.

En primer lloc, les dues respostes que diem després de la proclamació de les lectures –Us lloem Senyor i Lloança a Vós, oh Crist– amb les quals expressem la nostra lloança al Senyor perquè ens acaba de parlar, ens acaba d’enviar un missatge de vida.

  • Personalment, si el missatge que he rebut m’ha donat alegria, m’ha fet entendre alguna cosa… uneixo a la lloança l’acció de gràcies.
  • Si em porta al compromís, a fer alguna acció, a prendre decisions… uneixo a la lloança la petició de forces per dur-ho a terme.
  • Però si, com em passa sovint, he estat distreta i no he acollit prou bé el missatge que m’ha donat el Senyor… uneixo a la lloança la petició de benvolença a Déu.

Una altra resposta és l’Amén al final de la pregària eucarística. Diem aquest Amén després de l’aclamació que el capellà diu tot elevant el calze i la patena.

Amén és una paraula que sovint associem a submissió, però els Amén de la litúrgia són afirmatius, expressen l’adhesió profunda al que s’acaba de dir.
I en aquest Amén concret, en una sola paraula:

  • Donem glòria al Pare
  • Per la vida, passió, mort i resurrecció de Jesucrist
  • I per l’Esperit, que fa possible dues coses:
    • fer el memorial de la Pasqua del Senyor
    • i que els que ens hem aplegat formem comunitat, Poble de Déu, Església.

M’agrada especialment aquest Amén quan el cantem… m’ajuda a donar-li tot el sentit.

Són només tres respostes que condensen el sentit de la litúrgia de la Paraula i de la litúrgia eucarística. A mi, que molt sovint caic en la rutina i estic a l’església de cos present però amb esperit absent, m’ajuden a resituar-me i a fer que el regal que ens va fer el Concili als fidels, de participar a la litúrgia de forma conscient, activa i fructuosa, no acabi com un foc d’encenalls.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *