Montserrat Salgado, en un equip de litúrgia

(Mercè Sole, entrevista / Marta Pons, vídeo) Amb Montserrat Salgado, infermera jubilada fa molt poc, ens vam conèixer fa un any, quan a la parròquia de Santa Eulàlia de Vilapicina, i al seu equip de litúrgia, el CPL li va concedir el IV Memorial Pere Tena de Pastoral Litúrgica. Ella és justament la coordinadora d’aquest equip de litúrgia, que representa bé la feina de tants equips que cada diumenge vetllen per la qualitat de les celebracions litúrgiques i perquè totes les persones que hi participen puguin viure-les amb plenitud des de les seves circumstàncies.
La Montserrat ens rep un dia de cada dia a la parròquia, quan falten pocs minuts perquè comenci la missa. És una parròquia que es troba en un punt on conflueixen molts camins. Per això les Eucaristies, fins i tot les diàries, solen comptar amb un grup nombrós d’homes i dones.

¿Com és que fas aquest servei a la parròquia?

Jo era la típica persona que quan em demanaven per llegir o per fer qualsevol servei que es veiés, deia: «No, no, que no ho he fet mai». Vaig començar atrevint-me a fer alguna lectura i ara fins i tot dirigeixo els cants. Des de fa tres anys soc la coordinadora de l’equip.
Som un grup d’unes 20 persones, que treballem amb el rector, per preparar totes les celebracions, principalment l’Eucaristia, que és el centre de la vida cristiana.

¿Quina és la tasca que feu?

A cada missa intentem que hi hagi un monitor, que també s’ocupa de buscar lectors i algú per a la col·lecta. Quan la preparem, mirem també de garantir que hi hagi espais de silenci, perquè tothom qui entri pugui viure aquest trobament amb Jesús, tant individualment com comunitàriament, que és el més important de la comunitat parroquial. Procurem que les celebracions siguin significatives per a tothom.

¿I com ho feu?

Al desembre de l’any passat, després d’unes extenses reformes, es va fer la dedicació de l’església amb tots els rituals que li són propis. Vam intentar que la comunitat parroquial conegués aquests ritus i vam fer una catequesi prèvia per explicar per què es fa l’aspersió amb aigua beneïda i perquè s’ungeix l’altar, què vol dir l’encens, quin significat té la llum. Hem vist que la gent ho va captar i això ha servit no només per a aquella celebració, sinó per aprofundir en la vida cristiana. De vegades, a missa, es fan coses que la gent no entén. I és una llàstima.
Un altre aspecte que vetllem molt són els cants. Cal vetllar perquè siguin uns cants adients amb les lectures i els temps litúrgics, i perquè la gent s’hi pugui afegir amb facilitat, perquè és una bona forma de participació i de crear sentit comunitari. Si la gent canta, veus que és una comunitat viva i que s’implica. He de donar gràcies, perquè el CPL, amb Missa Dominical, ens proporciona una guia que va molt bé. Intentem, sempre que és possible, cantar el salm, perquè és una bona manera de donar-li relleu.
Per als animadors de cant són molt estimulants les trobades d’animadors que es fan des de Montserrat. La convivència estimula i aprens també qüestions més tècniques per ajudar la gent a cantar. Sempre tenint en compte que no ets pas tu qui ha de ser protagonista, sinó l’assemblea.

¿Com s’organitza l’equip de litúrgia?

Acabem de començar amb un nou rector i hem acordat reunir-nos dues vegades al trimestre. Comencem amb una pregària, dediquem un bon espai a la formació, revisem com va la nostra feina, tenim en compte, en els temps forts, com va anar l’any passat, i acordem què hem de fer. La formació és importantíssima. Trobo a faltar un espai per compartir aquesta tasca de l’equip de litúrgia amb altres parròquies, perquè seria una bona oportunitat per aprendre mútuament de l’experiència dels altres.

¿Arribeu a tota mena de gent?

Sí i no. Aconseguim arribar força a les persones grans, però ens costa molt més connectar amb infants i joves, tot i tenir una missa familiar, i grups de catequesi de primer i segon curs, grups Life Tenn per a adolescents, i grups de joves. Però en general el llenguatge litúrgic no els resulta ni gaire comprensible ni gaire significatiu. És una qüestió general dins l’Església. I és que els joves han rebut una educació molt diferent de la nostra i es comuniquen de forma molt diferent a nosaltres.

¿Com fer que els joves participin més activament a missa?

Procurem que se sentin protagonistes i els oferim petits serveis, però el que cal sobretot és formació i interiorització de la fe i de la pregària, perquè se sentin seva tota la celebració.

Per acabar, quina recomanació ens faries?

Crec que hi ha dues qüestions que cal tenir especialment presents: que la comunitat ho sigui de debò, és a dir que com a mínim es comuniqui, se saludi, s’hi senti acollida; i que tothom pugui disposar d’una formació litúrgica adequada.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *