Comunicació és participació

(Maria-Josep Hernàndez) Una eina imprescindible per afavorir la participació és la comunicació. Afavorir que allò que fem a la parròquia es pugui conèixer, tant per la nostra comunitat, com per l’entorn.
A nivell de comunicació interna, prioritzem-la: fins i tot en una parròquia petita, pot ser que els diferents grups no estiguin al corrent de les activitats dels altres. Podem fer ús de tots els mitjans possibles: el full parroquial, petits cartells d’una activitat, programes de mà d’activitats i serveis, correu electrònic (si tenim base de dades de les persones actives a la parròquia). És ideal tenir una pàgina web. Encara que sigui senzilla, és molt recomanable. I amb tot això, és bo que tota comunicació permeti interactuar, posant clarament de qui i on podem obtenir més informació: un telèfon, un lloc on adreçar-nos i horari d’atenció.

Pel que fa a la comunicació externa, també és important. Al nostre poble, barri o ciutat hi ha, segur, ràdio i premsa local. En el cas de Barcelona, hi ha publicacions de barri i mitjans de districte. Contactem-hi i facilitem-los, per correu electrònic, la informació que creiem que podran difondre. Si tenen pàgina web que recull notícies, acompanyem l’escrit d’una fotografia. En el text, siguem breus i entenedors. Pensem que els mitjans locals acostumen a fer-se ressò de la informació de les parròquies… si aquestes els la fan arribar.
Segurament també fem activitats, de les quals es poden fer ressò els grans mitjans. De vegades, una experiència positiva és bo de compartir-la, però sovint pensem que no ens faran cas. Però moltes vegades no és així! Us posaré un exemple: quan el menjador social de la meva parròquia va complir un any, vam decidir donar a conèixer l’experiència. Vam fer un petit comunicat de premsa, i el vam enviar a diferents mitjans, també als d’abast nacional. Contra el pronòstic d’alguns –«només es fixen en l’Església per parlar del que és dolent»– molts van fer-se’n ressò, premsa i mitjans audiovisuals (van venir TV3 i Catalunya Ràdio…). Això va servir per aconseguir més suport per al menjador i per compartir una experiència positiva en un context tant dur com el de la crisi econòmica.
Acabaré amb dues recomanacions. La primera és que trieu una sola persona que canalitzi la informació (sigui interna o externa). Això és positiu per evitar informacions contradictòries i que tothom sàpiga a qui adreçar-se per difondre una informació, o, des d’un mitjà, per ampliar-la. I la segona recomanació és que aneu amb molta cura amb les xarxes socials: Facebook, Twitter… Només obriu una pàgina si realment la podeu atendre i estar pendents dia a dia. Si no, millor altres opcions, o difondre a Facebook a través dels perfils individuals de les persones implicades.
En un món cada vegada més interconnectat, no menystinguem el paper i la importància de comunicar!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *