Josep M. Romaguera: la litúrgia és un do

(Mercè Solé) Josep M. Romaguera, a banda de ser el president del Centre de Pastoral Litúrgica, és rector d’una parròquia de l’Hospitalet, la de Santa Eulàlia de Mèrida, i consiliari de moviments especialitzats com la JOC (Joventut Obrera Cristiana). Ha estat uns anys consiliari de l’equip internacional de la CIJOC, cosa que l’ha portat a viatjar per tot el món per tal de conèixer de primera mà els grups de joves cristians i treballadors.
Ens rep, un matí, a la parròquia, que ens ensenya, orgullós del treball que hi fa la gent. Veiem el racó de la catequesi (com en saben, les catequistes, d’expressar amb murals la feina i els anhels dels infants, dels pares i la seva pròpia!), i veiem els espais litúrgics. Uns espais acurats i pensats per a la gent. Des de la barana que permet a les persones que ja no es mouen amb agilitat pujar a l’ambó de la Paraula, a la capella del santíssim on la Bíblia té un molt accessible espai per a tothom qui la vulgui llegir, o a la pantalla i els miraculosos comandaments a distància que faciliten que tothom, des del seu lloc, pugui afegir-se a les pregàries o a les respostes de la missa, o seguir els cants, o assabentar-se dels avisos parroquials.

Comencem la conversa preguntant què és la litúrgia

La litúrgia és l’acció de l’Església reunida, en nom del Senyor. La litúrgia és un do. Déu se’ns dóna, ens dóna la seva gràcia. I nosaltres expressem el nucli de la nostra fe. Déu pren la iniciativa, aprofita aquest sagrament per donar-nos el seu perdó, per manifestar-se a través d’aquesta acció que nosaltres mateixos posem al seu abast. Déu ens parla, se’ns comunica, ens estima, en definitiva.

¿Com es pot lligar el que viu la gent en la seva vida quotidiana amb el que celebrem a l’Eucaristia?

La vida hi hauria de ser de forma natural, en la litúrgia, en la mesura en què cadascú porta en el seu cor, en la seva memòria, el que està vivint, el que ha viscut aquella setmana. Com s’hi expressa? Hi ha alguns mitjans, com la pregària dels fidels. Però em sembla que aquest lligam entre vida i celebració no depèn tant d’afegir coses al ritual sinó de com vivim la vida cristiana i, també, de com els pastors de la comunitat anem acompanyant les persones que la formen al llarg de la setmana. Si aquest l’acompanyament és constant, viu, fet amb el cor, la litúrgia reflectirà de forma natural la vida.
Per altra banda, penso que en el nostre ambient social i cultural tenim un problema que ens depassa una mica i és que no acabem d’assumir que la litúrgia és un acte gratuït, un do. Sembla que ens hagi d’interessar en la mesura en què s’hi parli de nosaltres, quan l’objectiu seria que la paraula de Déu i el do de Déu que s’hi expressen els rebéssim com a llum i com a aliment d’allò que vivim cada dia. Hem de fer una litúrgia expressiva d’allò que vivim, però ens hem d’anar educant per redescobrir que en la litúrgia celebrem una cosa que no ve de nosaltres, sinó d’un Altre.

¿Quins serien, doncs, els reptes de la litúrgia?

Doncs això mateix que ara us comentava: que els que participem en la litúrgia la visquem com a cosa pròpia, i allò que s’hi produeix ho rebem com un regal personal i comunitari.
Això no significa fer moltes coses, significa més aviat que la nostra vida cristiana estigui unificada, que integri vida i pregària: com expressem la nostra trobada amb el Ressuscitat? Com ho vivim en el dia a dia? No ha ajudat gaire viure la litúrgia com a precepte, com una obligació, en lloc de viure-la com un espai on rebem la gràcia de Déu, la seva llum, el seu amor, la seva força.
Sovint, als cristians que ens trobem en petits grups (de revisió de vida, de pregària, de reflexió cristiana), ens és més fàcil d’experimentar aquesta llum en les nostres reunions…
Segurament en la litúrgia no es deixa espai a l’expressió dels sentiments, la qual cosa té els seus avantatges, perquè la litúrgia de tots no es converteixi en un espai sentimental o en una suma d’experiències personals. És una qüestió d’equilibri. Si tenim la sort de disposar d’un equip de vida, d’una comunitat reduïda on compartir de forma més completa allò que vivim, potser també ens ajudarà a viure millor l’Eucaristia que, en comunitats una mica grans, no permet a tots compartir allò que hem viscut.

Les celebracions parroquials les prepareu amb un equip de litúrgia. ¿Quin és el paper d’aquest equip?

La funció d’un equip de litúrgia depèn de molts factors: de les persones que hi ha i del tarannà dels seus pastors. A la parròquia, l’equip de litúrgia és invisible, en el sentit que s’ocupa que les celebracions funcionin, que hi hagi qui faci els serveis litúrgics que cada celebració requereix: les lectures, els cants, les ofrenes; que estiguin a punt els materials que es projectaran perquè la gent pugui seguir millor l’Eucaristia… De manera que molta gent hi pugui participar i de manera que els serveis es facin tan bé com sigui possible. La formació és important, perquè tots plegats comprenguem millor què estem fent i què s’hi juga en aquest servei.

La teva tasca de consiliari de la CIJOC ha fet que coneguessis comunitats cristianes de tot el món. ¿Com s’expressa la litúrgia, en aquesta diversitat?

He trobat dues menes de diversitat. La diversitat cultural, que fa que una mateixa litúrgia ressoni de manera molt diferent, i la diversitat en la manera d’entendre la litúrgia. Totes dues diversitats són un estímul interessant i necessari, perquè al cap i a la fi, malgrat les diversitats, tots celebrem el mateix.
He vist que no tothom ha tingut a l’abast una formació sobre el tema. Hi ha qui sempre ha viscut una litúrgia molt tradicional i la viu de forma natural sense fer-ne problema, i hi ha qui busca un llenguatge més participatiu.
Aquesta segona actitud és molt pròpia dels moviments juvenils, que intentem atraure la participació dels joves a partir de donar-los protagonisme. Està bé, però aleshores correm el perill d’oblidar que la litúrgia és un do. No ens hem de deixar portar per un sentit superficial de la paraula participar. Correm el risc de perdre la gratuïtat.

¿Quina aportació fan i poden fer les noves tecnologies a la litúrgia?

Les noves tecnologies, com les velles, són senzillament un suport que no ha d’agafar cap protagonisme. El protagonisme l’han de tenir les persones i el ritu en si mateix. En certs moments, un missal o un cantoral, han fet participar millor les persones en la litúrgia. Avui, la projecció a la pantalla permet, per exemple, que qui ve a una celebració esporàdicament, pugui recordar i recitar el parenostre o les respostes de la missa. Aquests mitjans ajuden a crear assemblea. Ara són aquests, demà, potser, seran uns altres.

¿Què esperes de Galilea.153?

N’esperem que sigui una eina més per difondre la litúrgia, el sentit, la formació, quin lloc té la litúrgia en les nostres vides, i sobretot que sigui un espai on compartir experiències, un lloc que ens estimuli a aprendre i a entendre que la litúrgia és un espai central en les nostres vides.

Mercè Solé

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *