No “què li dec” sinó “moltes gràcies”

En el nostre món tot té un preu. La cultura popular ha plasmat aquest convenciment en una pila de dites: “ningú no dóna duros a quatre pessetes”; “el que no es paga amb diners es paga amb sopars”… Els petits ja creixen sabent que per qualsevol servei que els pares els demanin tenen la “paga”. Hem acabat posant preu a les persones, a l’art, a I'”amor”, a l’esport… La gent dóna per suposat que aquell que fa algun servei en una institució solidària és perquè en treu alguna cosa. Molts joves escullen la professió en funció dels guanys previstos; un medicament és més eficaç segons el preu… I podem allargar la llista. Encara que sigui per educació, a aquell que ens dóna un cop de mà en un moment de dificultat, li haurem de preguntar: ¿Què li dec?”…

Tornem Jesús als pobres, de l’Oriol Xirinachs

Tornem Jesús als pobres
Tornem Jesús als pobres