5. Buscant culpables

Però la tempesta creix cada cop més, amenaçant d’engolir el vaixell. Els mariners, amb impotència, intenten saber l’origen de la seva desgràcia. Jonàs surt escollit pel sorteig com a culpable i rep tot l’enuig dels mariners.

En moments de dificultats, foscors, desànim, dolor… les relacions amb els qui en envolten no són gens objectives i ens deixem endur fàcilment per l’instint… En lloc de responsabilitat sovint cerquem culpables a allò que ens passa, sense haver reflexionat prou sobre l’origen d’aquella situació. Els mariners tenen clar que el culpable és Jonàs i contra ell aboquen totes les seves pors i enuigs.

Objectius: Fer-nos conscients de com reaccionem davant les dificultats i de com assumim les pròpies responsabilitats.

Materials: Paperets de color (verd, groc, vermell).

Dinàmica:

  • Es trien quatre voluntaris que surten de la sala.
  • Es reparteix un paperet de color a cadascun de la resta de participants. El color determina l’emoció/expressió que ha de manifestar: verd/amabilitat, cordialitat, simpatia, connexió – groc/indiferència, passotisme – vermell/rebuig, violència.
  • Se situen en dues fileres fent un passadís per on han de passar els voluntaris. Quan entra un dels voluntaris els altres nois/es han de relacionar-se amb ell en funció del color del paperet que tenen.
  • Després de cada voluntari, s’intercanvien els paperets i així poden “prendre” una altra actitud envers el proper que passi pel passadís.

Reflexió:

Un cop han passat tots els voluntaris, parlem de com s’han sentit: els qui passaven pel passadís (quina impressió han sentit, quina ha estat la primera que han percebut), els del passadís  (si havien de “fer un paper” que potser els costava o el feien a contracor amb algú en concret, quina actitud els és més fàcil d’adoptar, quina fan servir més sovint…).

I també…

  • En què “naufraguem” (ens enfonsem)?
  • Quines tempestes ens sacsegen?
  • Què faig en moments de dubte o desencís?