L’home com a «sacerdot»: esperança i «espera impacient» de la creació

«…Però l’afirmació que el món sorgeix del no-res en el sentit descrit i que no té cap afinitat natural amb el Déu etern i immortal té precises conseqüències lògiques i existencials. En efecte, significa que la creació es troba sota l’espasa de Dàmocles del retorn al no-res, una amenaça que cada ésser creat concret adverteix en el decaïment i en la mort» (Joannis Zizioulas, El creat com a Eucaristia).