Desterrades filles d’Eva: dones en el cristianisme primitiu

El paper de les dones en les primeres comunitats cristianes

Il·lustració d’Ignasi Flores per al llibre de Fernando Rivas Santa Olímpia. Noble cristiana i diaconessa. Col·lecció Sants i Santes, CPL 2018

(Fernando Rivas)

Es podria resumir el paper de les dones dins del cristianisme primitiu en tres moments: 1) protagonisme inicial (a final del segle I), 2) progressiva domesticació (segle II i mitjan del III) i 3) lenta exclusió i marginació (a final del segle III en endavant).

Continua llegint «Desterrades filles d’Eva: dones en el cristianisme primitiu»

Una dona que camina

(Editorial núm. 6, M. Àngels Termes)

Molt sovint, mirant el telenotícies, penso en la sort que he tingut de néixer al segle XX i en un país occidental. Perquè les notícies de la situació de la dona a molts països en aquests moments, senzillament, esgarrifen. I també, per poca història que sàpigues, veus que temps enrere aquí també passava tres quarts del mateix.
Si miro la meva família, i només des del punt de vista de la cultura, observo l’evolució:

Continua llegint «Una dona que camina»

L’Eucaristia, misteri de comunió

(Joan-Enric Vives, arquebisbe-bisbe d’Urgell) Moltes vegades quan començo la celebració eucarística en una parròquia de la meva diòcesi, i especialment en les petites parròquies del Pirineu, sempre els ofereixo un breu pensament perquè s’adonin que aquella celebració que cada diumenge alimenta i celebra la nostra fe, que podria semblar que som pocs i que estem isolats, de fet ens uneix amb tota la nostra diòcesi, i ens uneix a l’Església universal, la de la terra i la del cel, per fer realitat la nostra comunió de fills amb Déu, i entre nosaltres.

Continua llegint «L’Eucaristia, misteri de comunió»

Comunicació és participació

(Maria-Josep Hernàndez) Una eina imprescindible per afavorir la participació és la comunicació. Afavorir que allò que fem a la parròquia es pugui conèixer, tant per la nostra comunitat, com per l’entorn.
A nivell de comunicació interna, prioritzem-la: fins i tot en una parròquia petita, pot ser que els diferents grups no estiguin al corrent de les activitats dels altres. Podem fer ús de tots els mitjans possibles: el full parroquial, petits cartells d’una activitat, programes de mà d’activitats i serveis, correu electrònic (si tenim base de dades de les persones actives a la parròquia). És ideal tenir una pàgina web. Encara que sigui senzilla, és molt recomanable. I amb tot això, és bo que tota comunicació permeti interactuar, posant clarament de qui i on podem obtenir més informació: un telèfon, un lloc on adreçar-nos i horari d’atenció.

Continua llegint «Comunicació és participació»

Montserrat Salgado, en un equip de litúrgia

(Mercè Sole, entrevista / Marta Pons, vídeo)

Amb Montserrat Salgado, infermera jubilada fa molt poc, ens vam conèixer fa un any, quan a la parròquia de Santa Eulàlia de Vilapicina, i al seu equip de litúrgia, el CPL li va concedir el IV Memorial Pere Tena de Pastoral Litúrgica. Ella és justament la coordinadora d’aquest equip de litúrgia, que representa bé la feina de tants equips que cada diumenge vetllen per la qualitat de les celebracions litúrgiques i perquè totes les persones que hi participen puguin viure-les amb plenitud des de les seves circumstàncies.
La Montserrat ens rep un dia de cada dia a la parròquia, quan falten pocs minuts perquè comenci la missa. És una parròquia que es troba en un punt on conflueixen molts camins. Per això les Eucaristies, fins i tot les diàries, solen comptar amb un grup nombrós d’homes i dones.

Continua llegint «Montserrat Salgado, en un equip de litúrgia»

Lloança i amén

(M. Àngels Termes, editorial núm. 5) El Concili Vaticà II ha estat fonamental en la meva vida, fins al punt que no sé si sense aquest esdeveniment hagués acceptat la fe que em van transmetre els meus pares.

I un dels aspectes que més m’han influït és allò que diu la constitució conciliar sobre la litúrgia: que els pastors han de vetllar perquè els fidels participin en la litúrgia de forma conscient, activa i fructuosa.

En aquest número expliquem què vol dir participar, tractem la participació dels pobres, els malalts, els infants, de com la comunicació és també participació i de com ampliar els nostres horitzons a l’Església universal i celestial.

Continua llegint «Lloança i amén»

L’aprenentatge del silenci

(Dolores Aleixandre) L’itinerari vital d’Elies apareix marcat per dues muntanyes: el Carmel i l’Horeb (Sinaí). En la muntanya del Carmel, Elies es relaciona amb el Déu del triomf i del poder que sembla emmotllar-se als seus desigs i el porta a desafiar els sacerdots dels déus pagans, a acabar amb ells i a resultar triomfant en el conflicte (1 Reis 18).

Amb tot, després ha de fugir i s’endinsa en el desert on viurà una experiència amb tant de defalliment i desesperança que arriba a desitjar la mort. El desert va ser per a Elies lloc de desesperació, de feblesa i de conversió i aquest contacte amb els seus límits li restitueix la seva veritable identitat i li dona l’oportunitat de conèixer un Déu que es comunica amb ell d’una altra manera. Continua llegint «L’aprenentatge del silenci»

Rosaura Rodrigo, el silenci habitat

(Entrevista: Mercè Solé, Vídeo: Marta Pons) El mil·lenari monestir de Sant Ponç, a Corbera de Llobregat acull la nostra trobada amb Rosaura Rodrigo, tot just arribada de Touggourt, al desert d’Algèria, on vivia amb la seva comunitat de germanetes de Jesús. D’aquí a poques setmanes s’incorporarà a una altra comunitat, a França.
Continua llegint «Rosaura Rodrigo, el silenci habitat»

Educar en el silenci

(Marta Digón i Hilario Ibáñez) Cada dia es percep la necessitat de silenci. Va caient, de mica en mica, la percepció del silenci com a inacció i pèrdua de temps, i es comença a sentir aquest desig profund d’aturar-se, mirar què passa i què em passa. A vegades passa que l’excés de soroll extern no és altra cosa que l’ocultació de l’eixordador so del silenci, que com un desig neix de la profunditat que som.  Continua llegint «Educar en el silenci»

La tardor ens convida al silenci

(M. Àngels Termes, editorial núm. 4) Certament, després de tot el soroll i l’enrenou de l’estiu, la tardor, amb la natura que de mica en mica es va despullant i amb les nits cada cop més llargues, ens convida al silenci.

Encara que la nostra societat el vulgui bandejar, el silenci, i encara que ja abans del desembre omplirà els nostres carrers de llums per foragitar la foscor i de grans altaveus que no ens el deixaran assaborir, aquestes pàgines volen ser una invitació a retrobar-lo. Continua llegint «La tardor ens convida al silenci»