Humilitat i perdó

Galilea.153 de maig-juny la dediquem al perdó com actitud de fons.

(Editorial núm. 7, M. Àngels Termes)

El perdó com actitud de fons

El número que teniu a les mans de Galilea.153 el dediquem al perdó, al perdó com a actitud de fons. Volgudament hem obviat el sagrament del perdó, encara que en algun article se’n parli, com el de Sergi d’Assis Gelpí. En l’article ens explica la seva experiència com a capellà que confessa.

llegeix més

Simbolitzar, com a dones, les etapes importants de la vida

El pas de l’infància a l’adolescència per a una noia, ¿com l’acompanyem com a família, com a grup, com a escola, com a comunitat?

(Paula Depalma)

Fa uns dies, amb algunes mares de l’escola dels meus fills, veiem la necessitat de simbolitzar el pas de la infantesa a la preadolescència. ¿Què és el que fa que una nena es transformi en dona? ¿Quines són les característiques d’aquesta etapa? ¿Com l’acompanyem com a família, com a grup, com a escola, com a comunitat? Vèiem la importància de fer signes i ritus per acompanyar, reconèixer i donar empenta a una nova etapa de vida. Estirant el fil de la conversa, ens preguntem per què no simbolitzar també el moment que estem vivint les dones adultes, o el que viuen les nostres mares ja properes a la vellesa.

Continua llegint «Simbolitzar, com a dones, les etapes importants de la vida»

Dones lliures i felices

L’equip de redacció de la revista Galilea.153 parla de les dones i de l’Església.

(Equip de redacció)

No ens enganyem. Aquest és un tema delicat per tractar avui dins l’Església. Delicat perquè una de les transformacions socials més profundes del passat segle ha estat el protagonisme creixent de les dones, guanyat a pols en el dia a dia, mentre que el discurs oficial de la nostra institució eclesial en relació al paper de les dones amb prou feines s’ha mogut d’on era, fins i tot després del Concili. I delicat també perquè algunes de les reivindicacions feministes més emblemàtiques, sobre la sexualitat, el divorci i l’avortament han entrat en conflicte directe amb el fons de la doctrina catòlica, si més no tal com es formula tot plegat.
Com que la redacció del CPL (la M. Àngels, en Toni, la Quiteria, la Maria i jo mateixa, la Mercè) som així d’agosarats, hem pensat que en aquest número, en lloc d’entrevistar alguna persona rellevant, ens aniria molt bé compartir reflexions i propostes, que us fem arribar.

Continua llegint «Dones lliures i felices»

Desterrades filles d’Eva: dones en el cristianisme primitiu

El paper de les dones en les primeres comunitats cristianes

Il·lustració d’Ignasi Flores per al llibre de Fernando Rivas Santa Olímpia. Noble cristiana i diaconessa. Col·lecció Sants i Santes, CPL 2018

(Fernando Rivas)

Es podria resumir el paper de les dones dins del cristianisme primitiu en tres moments: 1) protagonisme inicial (a final del segle I), 2) progressiva domesticació (segle II i mitjan del III) i 3) lenta exclusió i marginació (a final del segle III en endavant).

Continua llegint «Desterrades filles d’Eva: dones en el cristianisme primitiu»

Una dona que camina

(Editorial núm. 6, M. Àngels Termes)

Molt sovint, mirant el telenotícies, penso en la sort que he tingut de néixer al segle XX i en un país occidental. Perquè les notícies de la situació de la dona a molts països en aquests moments, senzillament, esgarrifen. I també, per poca història que sàpigues, veus que temps enrere aquí també passava tres quarts del mateix.
Si miro la meva família, i només des del punt de vista de la cultura, observo l’evolució:

Continua llegint «Una dona que camina»

L’Eucaristia, misteri de comunió

(Joan-Enric Vives, arquebisbe-bisbe d’Urgell) Moltes vegades quan començo la celebració eucarística en una parròquia de la meva diòcesi, i especialment en les petites parròquies del Pirineu, sempre els ofereixo un breu pensament perquè s’adonin que aquella celebració que cada diumenge alimenta i celebra la nostra fe, que podria semblar que som pocs i que estem isolats, de fet ens uneix amb tota la nostra diòcesi, i ens uneix a l’Església universal, la de la terra i la del cel, per fer realitat la nostra comunió de fills amb Déu, i entre nosaltres.

Continua llegint «L’Eucaristia, misteri de comunió»

Comunicació és participació

(Maria-Josep Hernàndez) Una eina imprescindible per afavorir la participació és la comunicació. Afavorir que allò que fem a la parròquia es pugui conèixer, tant per la nostra comunitat, com per l’entorn.
A nivell de comunicació interna, prioritzem-la: fins i tot en una parròquia petita, pot ser que els diferents grups no estiguin al corrent de les activitats dels altres. Podem fer ús de tots els mitjans possibles: el full parroquial, petits cartells d’una activitat, programes de mà d’activitats i serveis, correu electrònic (si tenim base de dades de les persones actives a la parròquia). És ideal tenir una pàgina web. Encara que sigui senzilla, és molt recomanable. I amb tot això, és bo que tota comunicació permeti interactuar, posant clarament de qui i on podem obtenir més informació: un telèfon, un lloc on adreçar-nos i horari d’atenció.

Continua llegint «Comunicació és participació»

Montserrat Salgado, en un equip de litúrgia

(Mercè Sole, entrevista / Marta Pons, vídeo)

Amb Montserrat Salgado, infermera jubilada fa molt poc, ens vam conèixer fa un any, quan a la parròquia de Santa Eulàlia de Vilapicina, i al seu equip de litúrgia, el CPL li va concedir el IV Memorial Pere Tena de Pastoral Litúrgica. Ella és justament la coordinadora d’aquest equip de litúrgia, que representa bé la feina de tants equips que cada diumenge vetllen per la qualitat de les celebracions litúrgiques i perquè totes les persones que hi participen puguin viure-les amb plenitud des de les seves circumstàncies.
La Montserrat ens rep un dia de cada dia a la parròquia, quan falten pocs minuts perquè comenci la missa. És una parròquia que es troba en un punt on conflueixen molts camins. Per això les Eucaristies, fins i tot les diàries, solen comptar amb un grup nombrós d’homes i dones.

Continua llegint «Montserrat Salgado, en un equip de litúrgia»

Lloança i amén

(M. Àngels Termes, editorial núm. 5) El Concili Vaticà II ha estat fonamental en la meva vida, fins al punt que no sé si sense aquest esdeveniment hagués acceptat la fe que em van transmetre els meus pares.

I un dels aspectes que més m’han influït és allò que diu la constitució conciliar sobre la litúrgia: que els pastors han de vetllar perquè els fidels participin en la litúrgia de forma conscient, activa i fructuosa.

En aquest número expliquem què vol dir participar, tractem la participació dels pobres, els malalts, els infants, de com la comunicació és també participació i de com ampliar els nostres horitzons a l’Església universal i celestial.

Continua llegint «Lloança i amén»

L’aprenentatge del silenci

(Dolores Aleixandre) L’itinerari vital d’Elies apareix marcat per dues muntanyes: el Carmel i l’Horeb (Sinaí). En la muntanya del Carmel, Elies es relaciona amb el Déu del triomf i del poder que sembla emmotllar-se als seus desigs i el porta a desafiar els sacerdots dels déus pagans, a acabar amb ells i a resultar triomfant en el conflicte (1 Reis 18).

Amb tot, després ha de fugir i s’endinsa en el desert on viurà una experiència amb tant de defalliment i desesperança que arriba a desitjar la mort. El desert va ser per a Elies lloc de desesperació, de feblesa i de conversió i aquest contacte amb els seus límits li restitueix la seva veritable identitat i li dona l’oportunitat de conèixer un Déu que es comunica amb ell d’una altra manera. Continua llegint «L’aprenentatge del silenci»