Litúrgia, pastoral, vida cristiana
M. Àngels Termes, editorial del núm. 15 de Galilea.153 «Dol i esperança»
El 2 de novembre preguem pels fidels difunts, perquè Déu aculli la seva ànima. I està molt bé que ho fem! Però la mort té una altra cara: el dol, el sentiment dolorós dels que pateixen la pèrdua d’un ésser estimat.
Continua llegint «Dol i dols»L’experiència del confinament ens ha de convidar a buscar les respostes després de pensar-hi detingudament.
M. Àngels Termes, editorial del núm. 15 de Galilea.153 «Portes obertes»
Hem posat com a títol d’aquest número «Portes obertes» per reflectir la voluntat de l’Església, malgrat haver tingut els temples tancats durant molt de temps, de restar oberta i ser acollidora durant el confinament per la pàndèmia de la COVID-19.
Però abans d’arribar fins aquí us explico com s’ha fet aquest número. Teníem alguns temes possibles, però ens va semblar que els havíem d’aparcar per reflexionar arran de la crisi provocada pel coronavirus.
Continua llegint «Fer-nos preguntes després del confinament»M. Àngels Termes, editorial del núm. 13 de Galilea.153 «Economia per al Regne»
La temàtica general d’aquest número es l’economia. Quan el vam programar potser ja existia el coronavirus, però l’equip de Galilea.153 no en teníem coneixement. I molt menys de les seves conseqüències. Les conseqüències immediates, ho veiem, són la gran crisi sanitària i la gran crisi econòmica. Quan escric aquestes ratlles vivim una gran incertesa davant les dues crisis.
Continua llegint «Incertesa davant la crisi»M. Àngels Termes, directora de la revista Galilea.153.
Editorial del núm. 11
En aquest número de Galilea.153 ens acostem a la parròquia, i cercant un títol per posar a la portada ens ha sortit «comunitat viva».
Sí, parròquia comunitat viva, perquè de l’edifici material fet de pedres en volem Església, edifici construït amb les pedres vives que formem la comunitat que celebra i viu la fe. D’aquests dos edificis ens en parlen en Ramón Navarro i l’Anna-Bel Carbonell en els seu articles.
Sí, parròquia comunitat viva, perquè cal que sigui el lloc on es visibilitzi la corresponsabilitat, camp on encara hi ha molt per fer, com insinua la Rosa M. Sànchez; perquè molt sovint encara el capellà és l’home-orquestra –expressió que surt més d’una vegada en aquestes pàgines– que ho fa tot, tant al presbiteri com a la comunitat.
Continua llegint «Parròquia comunitat viva»M. Àngels Termes, directora de la revista Galilea.153.
Editorial del núm. 10
És bo mirar enrere per veure com s’ha avançat en la integració de les persones amb discapacitats sensorials o de mobilitat. Avenços mèdics, fisioterapèutics, tecnològics i mecànics, i també l’eliminació de barreres arquitectòniques, han ajudat a aquesta integració. Personatges públics com Stephen Hawking o esportistes coneguts, que després d’accidents invalidants han demostrat que és possible aquesta integració, hi han col·laborat.
Continua llegint «Mirar enrere i endavant»
