Arxius de Amb el núm.

Fem Església

Ser Església comporta fer Església ara, i no és un joc de paraules.

Quiteria Guirao, editorial de Galilea.153 núm. 19

Cadascú de nosaltres, que som Església, trobem la manera i el temps per contribuir a fer Església. El que ens anima a fer-ho és sentir que tots i totes som ben acollits davant la nostra disponibilitat a fer Església. Aquesta és la clau de la sinodalitat per «arribar a una Església viva on tots els seus membres, cadascú d’acord amb la seva pròpia vocació, participem en comunió de fe en la missió evangelitzadora de l’església sota la guia de l’Esperit Sant». Paraules de Jorge Bergoglio a Bogotà el 1992.

Continua llegint

Dol i dols

M. Àngels Termes, editorial del núm. 15 de Galilea.153 «Dol i esperança»

El 2 de novembre preguem pels fidels difunts, perquè Déu aculli la seva ànima. I està molt bé que ho fem! Però la mort té una altra cara: el dol, el sentiment dolorós dels que pateixen la pèrdua d’un ésser estimat.

Continua llegint

Fer-nos preguntes després del confinament

L’experiència del confinament ens ha de convidar a buscar les respostes després de pensar-hi detingudament.

M. Àngels Termes, editorial del núm. 15 de Galilea.153 «Portes obertes»

Hem posat com a títol d’aquest número «Portes obertes» per reflectir la voluntat de l’Església, malgrat haver tingut els temples tancats durant molt de temps, de restar oberta i ser acollidora durant el confinament per la pàndèmia de la COVID-19.

Però abans d’arribar fins aquí us explico com s’ha fet aquest número. Teníem alguns temes possibles, però ens va semblar que els havíem d’aparcar per reflexionar arran de la crisi provocada pel coronavirus.

Continua llegint

Incertesa davant la crisi

M. Àngels Termes, editorial del núm. 13 de Galilea.153 «Economia per al Regne»

La temàtica general d’aquest número es l’economia. Quan el vam programar potser ja existia el coronavirus, però l’equip de Galilea.153 no en teníem coneixement. I molt menys de les seves conseqüències. Les conseqüències immediates, ho veiem, són la gran crisi sanitària i la gran crisi econòmica. Quan escric aquestes ratlles vivim una gran incertesa davant les dues crisis.

Continua llegint

Parròquia comunitat viva

M. Àngels Termes, directora de la revista Galilea.153.
Editorial del núm. 11

En aquest número de Galilea.153 ens acostem a la parròquia, i cercant un títol per posar a la portada ens ha sortit «comunitat viva».

Sí, parròquia comunitat viva, perquè de l’edifici material fet de pedres en volem Església, edifici construït amb les pedres vives que formem la comunitat que celebra i viu la fe. D’aquests dos edificis ens en parlen en Ramón Navarro i l’Anna-Bel Carbonell en els seu articles.

Sí, parròquia comunitat viva, perquè cal que sigui el lloc on es visibilitzi la corresponsabilitat, camp on encara hi ha molt per fer, com insinua la Rosa M. Sànchez; perquè molt sovint encara el capellà és l’home-orquestra –expressió que surt més d’una vegada en aquestes pàgines– que ho fa tot, tant al presbiteri com a la comunitat.

Continua llegint

Mirar enrere i endavant

M. Àngels Termes, directora de la revista Galilea.153.
Editorial del núm. 10

És bo mirar enrere per veure com s’ha avançat en la integració de les persones amb discapacitats sensorials o de mobilitat. Avenços mèdics, fisioterapèutics, tecnològics i mecànics, i també l’eliminació de barreres arquitectòniques, han ajudat a aquesta integració. Personatges públics com Stephen Hawking o esportistes coneguts, que després d’accidents invalidants han demostrat que és possible aquesta integració, hi han col·laborat.

Continua llegint