Acollir

Article de M. Victòria Molints, stj

Una paraula clau que em va canviar la vida fa ja molts anys.
És veritat que la paraula pot tenir diferents significats sinònims des del d’obrir la nostra llar o els nostres braços a algú, fins a acceptar o admetre una idea o un consell de l’altre. Però la paraula se’m va fer més palesa quan vaig conèixer de ben a prop la pobresa i la marginació.

I faig referència, especialment, al primer dels verbs que el papa Francesc fa servir quan parla de l’Església en sortida: «acollir, protegir, promoure i integrar» (Fòrum Social Mundial de les Migracions que se celebrà a Mèxic, el 5-XI-2018, recordant Evangelii Gaudium 24).

Continua llegint «Acollir»

Una cosa nova està naixent

Del 5 al 7 de juliol es celebra el III Seminari d’Ecologia Integral de la CEE a Madrid.

Fernando Fuentes Alcántara, Comissió Episcopal de Pastoral Social de la Conferència Episcopal Espanyola

Estem a la primavera (temps en el qual aquest article s’ha escrit). L’olor i la fragància de les flors, el millor dels nostres camps neix a la vida, a vegades amb la dificultat de la contaminació, amb el desafiament de l’urbanisme, del consum desaforat. Malgrat tot, la creació es va obrint pas. El papa Francesc, a través de Laudato si’, ens interpel·la per dialogar sobre el futur del planeta. Aquesta crida ve a expressar la necessitat de treballar per una nova cultura ecològica. Un compromís de tota la societat i de manera particular per a la comunitat cristiana. Per això, s’estan posant en marxa diverses iniciatives que facin realitat una autèntica conversió ecològica.

Conversió necessària

Aquesta conversió ha de ser la resposta de la fe al drama que pateix avui el medi ambient i que té la seva arrel en el cor ambiciós de l’ésser humà. Una resposta que suposa una revisió antropològica del que som i del que fem. Una ecologia integral que no només contempla la naturalesa, també una ecologia humana en què s’inclouen els contextos socials i laborals, els espais urbans, les condicions de dignitat de les persones.

La Conferència Episcopal Espanyola va iniciar fa uns anys, encara que de forma incipient i modesta, algunes iniciatives per ajudar a prendre consciència de la necessitat de comprometre’s en la recerca d’una ecologia integral. El camí recorregut l’hem fet amb Justícia i Pau, CONFER, Mans Unides, Càritas, REDES (ONGs per al desenvolupament). Junts per obrir camí vers una més gran sensibilitat en la conversió ecològica. En aquest esperit s’han organitzat tres seminaris (el darrer aquest any, del 5 al 7 de juliol a Madrid).

L’objectiu principal del seminari és conèixer i analitzar les experiències que ja s’estan donant en les parròquies. També en el temps lliure educatiu, en les iniciatives de reciclatge que s’estan obrint pas (és el cas de «moda re-», de Càritas), posant l’accent en grups d’exclosos que col·laboren en la transformació de la roba alhora que s’integren en la vida laboral.

Dimensions de la conversió

I hi ha dues dimensions que semblen fonamentals, i que cal vetllar. Per una banda, unir les nostres forces a la resta de la societat que ha entès la necessitat de canviar estils de vida, de producció i de consum, al costat de la necessitat d’abordar els problemes ecològics que afecten els pobres. I per una altra, per a nosaltres, els cristians, com molt bé subratlla Laudato si’, tenir curar de l’espiritualitat que uneix en estreta relació la fe processada, la fe celebrada i la fe viscuda.

Simbolitzar, com a dones, les etapes importants de la vida

El pas de l’infància a l’adolescència per a una noia, ¿com l’acompanyem com a família, com a grup, com a escola, com a comunitat?

(Paula Depalma)

Fa uns dies, amb algunes mares de l’escola dels meus fills, veiem la necessitat de simbolitzar el pas de la infantesa a la preadolescència. ¿Què és el que fa que una nena es transformi en dona? ¿Quines són les característiques d’aquesta etapa? ¿Com l’acompanyem com a família, com a grup, com a escola, com a comunitat? Vèiem la importància de fer signes i ritus per acompanyar, reconèixer i donar empenta a una nova etapa de vida. Estirant el fil de la conversa, ens preguntem per què no simbolitzar també el moment que estem vivint les dones adultes, o el que viuen les nostres mares ja properes a la vellesa.

Continua llegint «Simbolitzar, com a dones, les etapes importants de la vida»

L’Eucaristia, misteri de comunió

(Joan-Enric Vives, arquebisbe-bisbe d’Urgell) Moltes vegades quan començo la celebració eucarística en una parròquia de la meva diòcesi, i especialment en les petites parròquies del Pirineu, sempre els ofereixo un breu pensament perquè s’adonin que aquella celebració que cada diumenge alimenta i celebra la nostra fe, que podria semblar que som pocs i que estem isolats, de fet ens uneix amb tota la nostra diòcesi, i ens uneix a l’Església universal, la de la terra i la del cel, per fer realitat la nostra comunió de fills amb Déu, i entre nosaltres.

Continua llegint «L’Eucaristia, misteri de comunió»

Aprendre a ser agraït

Foto: Lilia Macías (Cathopic)

(Anna-Bel Carbonell, Sant Cugat del Vallès) Els que som mares i pares sabem de la importància d’establir rutines des de ben petits amb els nostres fills i filles. Ve a ser com establir petites litúrgies, que si es transmeten amorosament i pacientment, no produiran al·lèrgies i, en canvi, contribuiran positivament a forjar el seu caràcter, els guiaran cap a un cert ordre, creixeran en valors i els ajudaran a discernir més endavant amb un cert criteri. Ensenyar-los a «donar les gràcies» n’és una d’aquestes rutines, i no sols per una qüestió d’amabilitat i bona educació. Continua llegint «Aprendre a ser agraït»

Metamorfosi

LI-TÚR-GI-A

Foto: Cathopic

(Dolores Aleixandre) Fins i tot la paraula comença a ser incomprensible per a molta gent i no diguem els objectes que hi estan tradicionalment associats. Ho demostra aquesta història recent en un convent de la qual dono testimoni de la seva veracitat: a la germana sagristana, ja anciana, ha començat a ajudar-la una noia jove que treballa a la casa. Com era d’esperar, no té cap idea dels objectes i vestits litúrgics, es fa un embolic amb els noms que li dona la monja i no sap què li està demanant que porti, prepari, posi o desi. Continua llegint «Metamorfosi»