Lluc Torcal: contemplació i gestió respectuosa de la natura

“Una de les millors maneres de conversió és a través de la gran virtut de l’austeritat i la sobrietat”

M. Àngels Termes, entrevista

El P. Lluc Torcal és, des de 1995, monjo del monestir cistercenc de Santa Maria de Poblet, a la comarca de la Conca de Barberà. Va ser-ne el prior entre el 2007 i el 2016, etapa en què va impulsar un procés, alhora comunitari i personal, de conversió ecològica que ens explica, també, en aquesta entrevista.

Actualment és Procurador de l’Orde Cistercenca i viu a Roma. Mitjançant el correu electrònic ens ha respost les preguntes d’aquesta entrevista, cosa que li agraïm profundament. Físic de formació, la seva inquietud per la crisi ecològica l’emmarca en la tradició monàstica i el magisteri de l’Església.

¿Com s’ha vinculat tradicionalment l’orde del Cister amb la natura?

El Cister, com a reforma que és de la Regla de Sant Benet, conviu amb la natura des del seu inici. Una de les voluntats inicials dels monjos que van iniciar l’aventura cistercenca era recuperar el treball manual, especialment vinculat al món de l’agricultura i la ramaderia. De fet, són famoses les granges cistercenques, els camps i les pastures, així com tots altres elements vinculats al món agrícola com els molins, els graners o el canals.

Continua llegint «Lluc Torcal: contemplació i gestió respectuosa de la natura»

Joan Morera: transmetre la noviolència de Déu

“El perdó és un salt en el buit”.

(Mercè Solé, entrevista / Marta Pons, vídeo)

Joan Morera, un jove informàtic que un bon dia es va fer jesuïta, ens rep una tarda assoleiada a Barcelona. A més és coneixedor de les llengües bíbliques i de la noviolència en la Bíblia, ha estudiat a Roma i a Jerusalem. El seu interès per l’essència i la gestió dels conflictes l’ha portat a viure uns anys a Tanzània. Des de fa un any, coordina un grup de treball dins de Cristianisme i Justícia per a la noviolència activa (NOVA).

Llegir més

Dones lliures i felices

L’equip de redacció de la revista Galilea.153 parla de les dones i de l’Església.

(Equip de redacció)

No ens enganyem. Aquest és un tema delicat per tractar avui dins l’Església. Delicat perquè una de les transformacions socials més profundes del passat segle ha estat el protagonisme creixent de les dones, guanyat a pols en el dia a dia, mentre que el discurs oficial de la nostra institució eclesial en relació al paper de les dones amb prou feines s’ha mogut d’on era, fins i tot després del Concili. I delicat també perquè algunes de les reivindicacions feministes més emblemàtiques, sobre la sexualitat, el divorci i l’avortament han entrat en conflicte directe amb el fons de la doctrina catòlica, si més no tal com es formula tot plegat.
Com que la redacció del CPL (la M. Àngels, en Toni, la Quiteria, la Maria i jo mateixa, la Mercè) som així d’agosarats, hem pensat que en aquest número, en lloc d’entrevistar alguna persona rellevant, ens aniria molt bé compartir reflexions i propostes, que us fem arribar.

Continua llegint «Dones lliures i felices»

Montserrat Salgado, en un equip de litúrgia

(Mercè Sole, entrevista / Marta Pons, vídeo)

Amb Montserrat Salgado, infermera jubilada fa molt poc, ens vam conèixer fa un any, quan a la parròquia de Santa Eulàlia de Vilapicina, i al seu equip de litúrgia, el CPL li va concedir el IV Memorial Pere Tena de Pastoral Litúrgica. Ella és justament la coordinadora d’aquest equip de litúrgia, que representa bé la feina de tants equips que cada diumenge vetllen per la qualitat de les celebracions litúrgiques i perquè totes les persones que hi participen puguin viure-les amb plenitud des de les seves circumstàncies.
La Montserrat ens rep un dia de cada dia a la parròquia, quan falten pocs minuts perquè comenci la missa. És una parròquia que es troba en un punt on conflueixen molts camins. Per això les Eucaristies, fins i tot les diàries, solen comptar amb un grup nombrós d’homes i dones.

Continua llegint «Montserrat Salgado, en un equip de litúrgia»

Rosaura Rodrigo, el silenci habitat

(Entrevista: Mercè Solé, Vídeo: Marta Pons) El mil·lenari monestir de Sant Ponç, a Corbera de Llobregat acull la nostra trobada amb Rosaura Rodrigo, tot just arribada de Touggourt, al desert d’Algèria, on vivia amb la seva comunitat de germanetes de Jesús. D’aquí a poques setmanes s’incorporarà a una altra comunitat, a França.
Continua llegint «Rosaura Rodrigo, el silenci habitat»

Maria Guarch: «Evangelitzar és pensar en els altres, no en tu mateix»

Ens trobem amb la Maria davant del casal parroquial de La Sagrera, a Barcelona, sota un sol de justícia i amb la música de fons d’unes cotorres amb ganes de marxa.
La Maria Guarch té 28 anys i és veïna de la Sagrera, un barri de Barcelona amb un ric teixit associatiu, on parròquia i entitats comparteixen uns quants espais en bona convivència. Ha estat monitora de l’esplai durant molts anys. És membre de la JOC (Joventut Obrera Cristiana). Va estudiar filologia i treballa al Centre de Pastoral Litúrgica com a correctora. Continua llegint «Maria Guarch: «Evangelitzar és pensar en els altres, no en tu mateix»»

Jep Alcalde: «La litúrgia em fa viure el Misteri»

La platja del Varador, davant de les cases del Callao, a Mataró, ens acull un dia assolellat i ventós. En Jep ens hi acompanya, damunt del seu scooter, que li permet desplaçar-se a bon ritme. Gravem l’entrevista en vídeo i ell mateix es presenta: Continua llegint «Jep Alcalde: «La litúrgia em fa viure el Misteri»»

Josep M. Romaguera: la litúrgia és un do

(Entrevista: Mercè Solé; vídeo: Marta Pons) Josep M. Romaguera, a banda de ser el president del Centre de Pastoral Litúrgica, és rector d’una parròquia de l’Hospitalet, la de Santa Eulàlia de Mèrida, i consiliari de moviments especialitzats com la JOC (Joventut Obrera Cristiana). Ha estat uns anys consiliari de l’equip internacional de la CIJOC, cosa que l’ha portat a viatjar per tot el món per tal de conèixer de primera mà els grups de joves cristians i treballadors.
Ens rep, un matí, a la parròquia, que ens ensenya, orgullós del treball que hi fa la gent. Veiem el racó de la catequesi (com en saben, les catequistes, d’expressar amb murals la feina i els anhels dels infants, dels pares i la seva pròpia!), i veiem els espais litúrgics. Uns espais acurats i pensats per a la gent. Des de la barana que permet a les persones que ja no es mouen amb agilitat pujar a l’ambó de la Paraula, a la capella del santíssim on la Bíblia té un molt accessible espai per a tothom qui la vulgui llegir, o a la pantalla i els miraculosos comandaments a distància que faciliten que tothom, des del seu lloc, pugui afegir-se a les pregàries o a les respostes de la missa, o seguir els cants, o assabentar-se dels avisos parroquials. Continua llegint «Josep M. Romaguera: la litúrgia és un do»