Salvador Cantó, «prendre decisions des de l’ètica i la dignitat»

Entrevista de Mercè Solé, Viladecans

En un context marcat per la globalització i el poder i avidesa de les grans corporacions, i ara també per les conseqüències de l’aturada econòmica provocada per la pandèmia del COVID-19, els cristians defensem la dignitat del treball i l’esforç per frenar l’emergència climàtica. Les empreses, doncs, estan sotmeses a tensions contradictòries. Per això hem volgut parlar amb Salvador Cantó, copropietari d’una empresa familiar amb 130 anys d’antiguitat, que té la seva seu a Mataró.

Continua llegint «Salvador Cantó, «prendre decisions des de l’ètica i la dignitat»»

Expressar amb autenticitat què significa la Bona Nova

Mercè Solé, Viladecans
Vídeo: Marta Pons, Terrassa

Una tarda assolellada d’hivern, al terrat de la rectoria de la parròquia de Sant Antoni Abat, a Vilanova i la Geltrú. Al darrere, com si fos un decorat, el campanar, exempt, de la parròquia i la façana principal d’una església del segle XVIII que, curiosament, està girada d’esquena a la Rambla Principal de la ciutat. Aquest és l’espai que hem triat per mantenir una conversa amb Elisenda Almirall, una jove de 31 anys que treballa amb el patrimoni cultural del Bisbat de Sant Feliu.

Continua llegint «Expressar amb autenticitat què significa la Bona Nova»

Disset parròquies i una sola comunitat

Entrevista a Chistian Burillo, rector d’una, la més occidental, de les 23 «comunitats de parròquies» del bisbat de Perpinyà.

Mercè Solé, entrevista; Marta Pons, vídeo.

(Mercè) Arribo a Oceja, a la Cerdanya francesa, un dilluns feiner. El Pirineu ja està enfarinat i els colors de la tardor llueixen en un dia radiant. Em sorprèn trobar una solemne cercavila. Les autoritats engalanades, amb una banda musical desfilen pels carrers: se celebra el 101 aniversari de la fi de la primera Guerra Mundial. Una celebració que, és clar, ens passa desapercebuda a l’altra banda de la frontera.

Mn. Christian Burillo viu a la rectoria d’Oceja, com a rector d’una, la més occidental, de les 23 «comunitats de parròquies» del bisbat de Perpinyà. Una comunitat que aplega 17 parròquies, en una zona rural i turística molt vinculada, és clar, a la Cerdanya espanyola per la seva història i també per la seva proximitat física, de manera que a l’hivern és més fàcil per a ell arribar-se a Puigcerdà que no pas a Prada de Conflent.

Mn. Christian, que és fill d’un exiliat espanyol, i que va néixer prop de Perpinyà, parla català, castellà i francès i manté la doble nacionalitat i es troba bé en totes dues cultures. Era un treballador del sector de l’automòbil, quan se li va proposar formar-se com a diaca. «El Senyor em va estirar, diu, i vaig acabar sent prevere».

Continua llegint «Disset parròquies i una sola comunitat»

Crear vincles, acollir-nos mútuament

Galilea.153 núm. 9 | Amb la Teresa Piella, la Maria Arrese i en Cornelio Petras parlem de l’Espai Rosalia Rentu i el seu paper en l’acollida al barri del Raval (Barcelona)

Des de fa set anys, cada nit, faci fred o faci calor, sigui Nadal o la revetlla de Sant Joan, un grup de persones voluntàries es troben al barri del Raval de Barcelona, a l’Espai Rosalia Rendu, fan una petita lectura i reflexió en comú, i surten de dos en dos per trobar-se amb les persones que dormen al carrer.

Aquests encontres, que a poc a poc generen relacions més o menys estables entre les persones, estan desprovistos d’efectes pràctics: no pretenen resoldre la situació de les persones sensesostre ni facilitar-los tot allò que de vegades ens sembla una necessitat peremptòria. Volen, senzillament, crear vincles, uns vincles que després poden facilitar l’accés als recursos que calgui, però que d’entrada són, senzillament, un reconeixement mutu i una aproximació entre persones.

Continua llegint «Crear vincles, acollir-nos mútuament»

Lluc Torcal: contemplació i gestió respectuosa de la natura

“Una de les millors maneres de conversió és a través de la gran virtut de l’austeritat i la sobrietat”

M. Àngels Termes, entrevista

El P. Lluc Torcal és, des de 1995, monjo del monestir cistercenc de Santa Maria de Poblet, a la comarca de la Conca de Barberà. Va ser-ne el prior entre el 2007 i el 2016, etapa en què va impulsar un procés, alhora comunitari i personal, de conversió ecològica que ens explica, també, en aquesta entrevista.

Actualment és Procurador de l’Orde Cistercenca i viu a Roma. Mitjançant el correu electrònic ens ha respost les preguntes d’aquesta entrevista, cosa que li agraïm profundament. Físic de formació, la seva inquietud per la crisi ecològica l’emmarca en la tradició monàstica i el magisteri de l’Església.

¿Com s’ha vinculat tradicionalment l’orde del Cister amb la natura?

El Cister, com a reforma que és de la Regla de Sant Benet, conviu amb la natura des del seu inici. Una de les voluntats inicials dels monjos que van iniciar l’aventura cistercenca era recuperar el treball manual, especialment vinculat al món de l’agricultura i la ramaderia. De fet, són famoses les granges cistercenques, els camps i les pastures, així com tots altres elements vinculats al món agrícola com els molins, els graners o el canals.

Continua llegint «Lluc Torcal: contemplació i gestió respectuosa de la natura»

Joan Morera: transmetre la noviolència de Déu

“El perdó és un salt en el buit”.

(Mercè Solé, entrevista / Marta Pons, vídeo)

Joan Morera, un jove informàtic que un bon dia es va fer jesuïta, ens rep una tarda assoleiada a Barcelona. A més és coneixedor de les llengües bíbliques i de la noviolència en la Bíblia, ha estudiat a Roma i a Jerusalem. El seu interès per l’essència i la gestió dels conflictes l’ha portat a viure uns anys a Tanzània. Des de fa un any, coordina un grup de treball dins de Cristianisme i Justícia per a la noviolència activa (NOVA).

Llegir més

Dones lliures i felices

L’equip de redacció de la revista Galilea.153 parla de les dones i de l’Església.

(Equip de redacció)

No ens enganyem. Aquest és un tema delicat per tractar avui dins l’Església. Delicat perquè una de les transformacions socials més profundes del passat segle ha estat el protagonisme creixent de les dones, guanyat a pols en el dia a dia, mentre que el discurs oficial de la nostra institució eclesial en relació al paper de les dones amb prou feines s’ha mogut d’on era, fins i tot després del Concili. I delicat també perquè algunes de les reivindicacions feministes més emblemàtiques, sobre la sexualitat, el divorci i l’avortament han entrat en conflicte directe amb el fons de la doctrina catòlica, si més no tal com es formula tot plegat.
Com que la redacció del CPL (la M. Àngels, en Toni, la Quiteria, la Maria i jo mateixa, la Mercè) som així d’agosarats, hem pensat que en aquest número, en lloc d’entrevistar alguna persona rellevant, ens aniria molt bé compartir reflexions i propostes, que us fem arribar.

Continua llegint «Dones lliures i felices»

Montserrat Salgado, en un equip de litúrgia

(Mercè Sole, entrevista / Marta Pons, vídeo)

Amb Montserrat Salgado, infermera jubilada fa molt poc, ens vam conèixer fa un any, quan a la parròquia de Santa Eulàlia de Vilapicina, i al seu equip de litúrgia, el CPL li va concedir el IV Memorial Pere Tena de Pastoral Litúrgica. Ella és justament la coordinadora d’aquest equip de litúrgia, que representa bé la feina de tants equips que cada diumenge vetllen per la qualitat de les celebracions litúrgiques i perquè totes les persones que hi participen puguin viure-les amb plenitud des de les seves circumstàncies.
La Montserrat ens rep un dia de cada dia a la parròquia, quan falten pocs minuts perquè comenci la missa. És una parròquia que es troba en un punt on conflueixen molts camins. Per això les Eucaristies, fins i tot les diàries, solen comptar amb un grup nombrós d’homes i dones.

Continua llegint «Montserrat Salgado, en un equip de litúrgia»

Rosaura Rodrigo, el silenci habitat

(Entrevista: Mercè Solé, Vídeo: Marta Pons) El mil·lenari monestir de Sant Ponç, a Corbera de Llobregat acull la nostra trobada amb Rosaura Rodrigo, tot just arribada de Touggourt, al desert d’Algèria, on vivia amb la seva comunitat de germanetes de Jesús. D’aquí a poques setmanes s’incorporarà a una altra comunitat, a França.
Continua llegint «Rosaura Rodrigo, el silenci habitat»

Maria Guarch: «Evangelitzar és pensar en els altres, no en tu mateix»

Ens trobem amb la Maria davant del casal parroquial de La Sagrera, a Barcelona, sota un sol de justícia i amb la música de fons d’unes cotorres amb ganes de marxa.
La Maria Guarch té 28 anys i és veïna de la Sagrera, un barri de Barcelona amb un ric teixit associatiu, on parròquia i entitats comparteixen uns quants espais en bona convivència. Ha estat monitora de l’esplai durant molts anys. És membre de la JOC (Joventut Obrera Cristiana). Va estudiar filologia i treballa al Centre de Pastoral Litúrgica com a correctora. Continua llegint «Maria Guarch: «Evangelitzar és pensar en els altres, no en tu mateix»»