Desterrades filles d’Eva: dones en el cristianisme primitiu

El paper de les dones en les primeres comunitats cristianes

Il·lustració d’Ignasi Flores per al llibre de Fernando Rivas Santa Olímpia. Noble cristiana i diaconessa. Col·lecció Sants i Santes, CPL 2018

(Fernando Rivas)

Es podria resumir el paper de les dones dins del cristianisme primitiu en tres moments: 1) protagonisme inicial (a final del segle I), 2) progressiva domesticació (segle II i mitjan del III) i 3) lenta exclusió i marginació (a final del segle III en endavant).

1. Les dones van participar molt activament en la vida del cristianisme inicial en les seves diferents dimensions: lideratge comunitari, protagonisme evangelitzador, participació litúrgica, atenció als necessitats i moltes altres funcions, possibilitades en gran mesura pel fet que tot girava entorn de la casa –on la dona tenia un protagonisme reconegut–, la configuració del cristianisme com a moviment sectari (en el sentit sociològic del terme: tots els membres són iguals) i la importància d’atraure aquells sectors socials més marginats socialment. Figures com Maria Magdalena podrien representar el model a seguir.
2. Aquest protagonisme inicial, que va tenir l’origen en l’actitud de Jesús, xocava frontalment contra la societat patriarcal dominant, i aviat les dones van ser «convidades» a quedar recloses en l’àmbit domèstic i deixar als homes les funcions socials que els eren socialment atribuïdes: «La dona sens menester, que no estigui a baix al carrer», com diu el refrany.
Aquest període de domesticació (en el doble sentit del terme: reclusió a casa, domus, i eliminació dels aspectes més contraculturals) va comportar la seva exclusió del lideratge comunitari (a partir d’ara only for men) i la reducció de les seves funcions evangelitzadora i litúrgica a la casa, mentre es mantenien i ampliaven les relacionades amb l’ètica de la cura, una novetat, la vida ascètica i el seu testimoni martirial, on la dona cristiana mostrava el rostre amable de l’Església: sens dubte una bona propaganda. Perpètua i Felicitat es transformen en exemples de dona cristiana.
3. Les grans crisis del segle III van possibilitar el creixement de l’Església, però un dels peatges a pagar va ser la progressiva marginació de la dona als espais domèstics: desaparegut el lideratge comunitari i evangelitzador, en vies d’extinció el litúrgic, les dones mostraven el seu protagonisme en el camp ascètic, la cura de la família i, si eren riques i poderoses, la donació dels béns i favors, en tots els casos sota la tutela o control d’un home (si era eclesiàstic, millor). Dones com Melània la Vella i la Jove, Olímpia, Paula o Marcel·la són algunes de les representants més preclares.
I a partir d’aquí, repetició de les jugades menys interessants, unint-se a l’exclusió i la marginació anterior, desterrades ja d’aquest breu i efímer protagonisme inicial, sense el final feliç de moltes pel·lícules (si podeu veure Roma, molt aconsellable).

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *