Dol migratori

Silvia Magaña

Segons el diccionari, el dol es defineix com a dolor, aflicció, expressió dels sentiments que la mort provoca. ¿Què té a veure, doncs, amb la migració?
El fet d’emigrar provoca moltes pèrdues que van més enllà d’una resposta neurofisiològica a uns canvis intuïts com a amenaces. El Dr. Joseba Achotegui defineix molt bé aquest dol migratori que ell anomena «síndrome d’Ulisses». I la meva aportació, des de l’experiència personal, va en aquesta mateixa línia.

Tota migració comporta una pérdua

El patiment de l’immigrant abans, durant i després del seu camí, evidencia que la migració amara la totalitat de la seva vida: la seva consciència, les seves emocions, i també els pensaments i la seva posició davant de la realitat que viu.

Els processos de mobilitat humana són sempre una pèrdua o la mort d’alguna cosa, però la migració és un factor de risc quan l’immigrant és vulnerable, tant en el seu lloc de procedència com en la societat d’acollida. Aquesta vulnerabilitat es manifesta en cada trajectòria, en cada persona, en la forma com es percep la pròpia vida, la identitat i en com s’interactua en cada context.

El dol migratori no significa que haurà d’acceptar la mort en algun moment. Es tracta d’un dol parcial, d’un combat entre dues realitats. El seu país i tot allò que el representa no desapareix. Es produeix un anar i venir, una separació que mai no s’acaba. És un dol vinculat a memòries i records d’etapes sensibles que continuen presents, encara que s’hagin produït trencaments i distàncies.

El dol migratori

El pelegrí obligat es troba amb massa canvis per als quals ningú no està preparat: la família, la xarxa social, la llengua, la forma de comunicar-se, els valors, els costums, la religió, l’estatus social… La nova realitat s’afronta sense contacte amb el grup de pertinença i sovint en una cultura hostil. ¿Amb qui t’acabes identificant?

El dol migratori té una dimensió col·lectiva, esdevé una experiència grupal dins d’un entramat social de mancances.

Recuperar la veu del pelegrí i el seu dol, el seu univers de sentits, valors i representacions pot disminuir el patiment, el conflicte, el dolor. Recuperar la veu del seu dol marca la diferència entre una adaptació conflictiva i una adaptació tranquil·la en el context d’acollida.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *