Parròquia comunitat viva

M. Àngels Termes, directora de la revista Galilea.153.
Editorial del núm. 11

En aquest número de Galilea.153 ens acostem a la parròquia, i cercant un títol per posar a la portada ens ha sortit «comunitat viva».

Sí, parròquia comunitat viva, perquè de l’edifici material fet de pedres en volem Església, edifici construït amb les pedres vives que formem la comunitat que celebra i viu la fe. D’aquests dos edificis ens en parlen en Ramón Navarro i l’Anna-Bel Carbonell en els seu articles.

Sí, parròquia comunitat viva, perquè cal que sigui el lloc on es visibilitzi la corresponsabilitat, camp on encara hi ha molt per fer, com insinua la Rosa M. Sànchez; perquè molt sovint encara el capellà és l’home-orquestra –expressió que surt més d’una vegada en aquestes pàgines– que ho fa tot, tant al presbiteri com a la comunitat.

Sí, parròquia comunitat viva, perquè no totes són iguals i això es fa palès en les diferències entre el món rural i l’urbà… des de les dificultats serioses per cobrir les necessitats bàsiques dels nostres pobles fins a la pluralitat d’esglésies i d’horaris en alguns barris de les nostres ciutats, que fan que pràcticament hi hagi missa a la porta de casa de cadascú, com diu José A. Goñi.

Sí, parròquia comunitat viva, perquè és el lloc on es fa efectiva –els articles d’Eloi Aran i d’en Goñi en parlen– la triple tasca encomanada a l’Església: anunci de la Paraula, celebració dels sagraments i servei de la caritat. Dit amb altres paraules, la parròquia evangelitza i fa catequesi, viu la litúrgia i és bona samaritana. Precisament en Josep M. Domingo aborda aquest darrer aspecte fonamental: el de l’acollida als pobres, que demana de la comunitat temps, saber escoltar, empatia…

Sí, parròquia comunitat viva, que s’apropa als qui per raó de malaltia o vellesa no poden anar a les celebracions i trobades de la comunitat, tal com es reflecteix en la secció «Tenir cura dels més fràgils».

Aquests són només uns aspectes. En queden d’altres. Si Déu vol tindrem ocasió d’abordar-los. Tot per ajudar que les parròquies siguin comunitats vives, no aferrades i tancades en les quatre parets centenàries, sinó acollidores i obertes a qui s’hi vulgui apropar lliurement, com conclou l’Anna-Bel en el seu article.

I un apunt final. Galilea.153 vol ajudar les comunitats a viure la litúrgia. De mica en mica i d’una manera senzilla, número a número: les seccions «En l’any litúrgic» i «Les lectures del diumenge» ens acosten al temps litúrgic que estem vivint, mentre que «Entre tot@s» i «Ras i curt» aprofundeixen en temes generals de la litúrgia.

Sumari de la revista Galilea.153 núm. 11

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *