Lluc Torcal: contemplació i gestió respectuosa de la natura

“Una de les millors maneres de conversió és a través de la gran virtut de l’austeritat i la sobrietat”

M. Àngels Termes, entrevista

El P. Lluc Torcal és, des de 1995, monjo del monestir cistercenc de Santa Maria de Poblet, a la comarca de la Conca de Barberà. Va ser-ne el prior entre el 2007 i el 2016, etapa en què va impulsar un procés, alhora comunitari i personal, de conversió ecològica que ens explica, també, en aquesta entrevista.

Actualment és Procurador de l’Orde Cistercenca i viu a Roma. Mitjançant el correu electrònic ens ha respost les preguntes d’aquesta entrevista, cosa que li agraïm profundament. Físic de formació, la seva inquietud per la crisi ecològica l’emmarca en la tradició monàstica i el magisteri de l’Església.

¿Com s’ha vinculat tradicionalment l’orde del Cister amb la natura?

El Cister, com a reforma que és de la Regla de Sant Benet, conviu amb la natura des del seu inici. Una de les voluntats inicials dels monjos que van iniciar l’aventura cistercenca era recuperar el treball manual, especialment vinculat al món de l’agricultura i la ramaderia. De fet, són famoses les granges cistercenques, els camps i les pastures, així com tots altres elements vinculats al món agrícola com els molins, els graners o el canals.

Però, unit a aquest aspecte que revela una òptima gestió de l’entorn natural inspirat en la mateixa Regla de Sant Benet, «el monestir, si és possible, s’ha d’establir de tal manera que totes les coses necessàries, és a dir, l’aigua, el molí, el forn, l’hort i els diversos oficis, s’exerceixin a l’interior del monestir, per tal que els monjos no tinguin necessitat de córrer per fora, perquè no convé de cap manera a les seves ànimes» (RB 66, 6-7), hi trobem un aspecte més contemplatiu de la natura, un aspecte pel qual la natura esdevé símbol i element d’acció de gràcies per l’obra creadora de Déu, segons la bella imatge de sant Bernat: «Els arbres i les roques us ensenyaran coses que no podríeu escoltar en altres llocs» (Carta 106, paràgraf 2).

¿Què ha significat l’encíclica Laudato si’ del papa Francesc per a l’Església?

L’encíclica ha introduït de ple, al pensament social de l’Església, el problema de la cura per la nostra casa comuna, el problema de l’ecologia i de la crisi socioambiental que està vivint aquesta humanitat d’inicis del III mil·lenni, una crisi que, ras i curt, pot acabar fonamentalment amb l’existència i la presència del gènere humà al planeta Terra, a més de moltes altres espècies. Laudato si’ representa un nou element de la Doctrina social de l’Església i, per tant, el seu contingut s’ha d’integrar dins del Magisteri de l’Església i no es pot qualificar d’opinió o de concessió a les modes del temps. Per aquesta raó, l’Encíclica no tracta simplement del problema ecològic i ambiental des d’una perspectiva teorètica sinó que està enfocada clarament a l’acció a través d’un procés de conversió ecològica integral.

Les raons profundes del desastre ecològic que vivim no poden sinó trobar-se en la violència que hi ha al cor de l’home

Aquest procés de conversió integral, però, precisament pel seu abast, no es queda en la immediatesa, sinó que obre el cor a una mirada contemplativa capaç de lloar Déu per les seves obres i treballar per la guarició de la nostra casa comuna, del nostre planeta. Aquesta mirada, per tant, veu l’univers com un misteri que invita a descobrir un missatge d’harmonia universal que evoca el misteri més profund de la comunió i del destí comú de tota la creació. Per aquesta raó, tota la vida cristiana, tota forma de vida cristiana, en virtut de la dimensió profètica que li confereix el baptisme, està cridada a viure sota el signe d’aquesta conversió integral que el Papa proposa.

El Papa ens crida a una conversió ecològica integral. Si ens hem de convertir, ¿com definiria vostè el nostre pecat ecològic? ¿Quines són les seves arrels?

Sobre aquets punt el Papa és molt clar: les raons profundes del desastre ecològic que vivim no poden sinó trobar-se en la violència que hi ha al cor de l’home (cf. LS 2). Per això, com apunta la pregunta, la resposta a la crisi ecològica global passa per la conversió a un ecologia integral, és a dir, una transformació envers tot allò que és comú i que com a tal només amb la integració del que és comú, pot començar a resoldre’s. Aquesta ecologia integral ha d’incloure en si mateixa les dimensions ambientals, evidentment, però també econòmiques, socials, culturals, de la vida quotidiana… sempre en vista a obrar pel bé comú, l’única font capaç d’assolir una justícia vertadera i perdurable. Per això, tot el que va contra aquesta direcció integradora de totes les dimensions humanes, constitueix el pecat ecològic, també la nostra indiferència davant d’aquest problema.

El Papa és especialment dur davant la indiferència dels cristians, davant l’alegre indiferència que no és capaç de reconèixer la gravetat del moment històric que ens toca viure i la necessitat que tenim de reaccionar tots a l’una per fer front a un dels problemes més grans que mai s’hagi enfrontat la humanitat: el de la seva pròpia supervivència (cf. LS 59). I això es fa encara més punyent quan l’arrel de la crisi ecològica que vivim és fonamentalment humana: «No ens servirà descriure els símptomes, si no reconeixem l’arrel humana de la crisi ecològica. Hi ha una manera d’entendre la vida i l’acció humana que s’ha desviat i que contradiu la realitat fins a danyar-la. ¿Per què no podem aturar-nos a pensar-ho?» (LS 101).

Vostè, en altres ocasions, ha dit que aquesta conversió té dues dimensions: la de gestió i la de contemplació, ¿ens ho pot explicar?

En efecte, la relació d’un cristià amb la naturalesa té dues components bàsiques: la contemplació i la gestió respectuosa, i per a dur a terme una autèntica conversió ecològica integral, ambdues components hi han de confluir en igualtat de condicions. El llibre del Gènesi ens diu que la terra ens ha estat donada per a servir-nos-en i tenir-ne cura. Servir-se’n no és espoliar-la: ben al contrari, implica gestionar-la fent ús del do de la intel·ligència i de l’estudi així com de l’esforç del treball que permeti obtenir tots els recursos necessaris per a la subsistència del gènere humà en aquest planeta, sempre partint de la consciència que els recursos són finits.

Amb l’aproximació contemplativa a la naturalesa activem la caritat envers Déu. Amb la gestió intel·ligent i integral de la naturalesa activem l’amor al proïsme

Però per poder gestionar sense egoismes ens cal mirar la natura com un do de Déu per a tots, és a dir, mirar-la contemplativament: com a regal de Déu i com a expressió seva, com a epifania del seu amor i de la seva bondat per a tots els homes. Dit breument, amb l’aproximació contemplativa a la naturalesa activem, per dir-ho amb una imatge contemporània, la caritat envers Déu, perquè cada vegada que despleguem el nostre cor contemplant l’obra de la creació, el que fem és estimar Déu per damunt de totes les coses. La gestió intel·ligent i integral de la naturalesa, en canvi, ens ajuda activar l’amor al proïsme, ja que és gràcies a aquesta gestió que podem ser capaços de distribuir a tothom tot el que necessiten per viure. I ja sabem que l’amor a Déu i al proïsme són el cor de l’Evangeli…

¿Com hauríem de concretar aquesta conversió a nivell de comunitat cristiana i a nivell personal? ¿Quins àmbits hauríem de tenir en compte?

Els àmbits de la nostra conversió estan molt ben explicats a la Laudato si’: l’energia, la gestió de l’aigua (definida com un dret fonamental de l’home), els residus, els aliments, la mobilitat, així com l’organització de les ciutats, entre altres, són els elements bàsics amb els quals cal repensar i refer les nostres relacions. Per a fer-ho, una de les millors maneres que tenim és a través de la gran virtut de l’austeritat i la sobrietat: la reducció del nostre consum, la simplicitat del nostre estil de viure, la generositat… en poques paraules el «de res massa», és el nostre millor aliat. Això es pot fer concret de mil maneres: tantes com situacions humanes existeixen.

Convé sempre partir de prendre consciència del problema. Després avaluar en les situacions particulars de cadascú i de cada comunitat on ens trobem en relació a aquesta presa de consciència i, en base a tot plegat, emprendre les accions necessàries més pertinents per fer concreta en les nostres circumstàncies, la crida a la conversió integral que demana el Papa. Això és el que vam fer a Poblet a partir del 2007, anticipant-nos a la Laudato si’.

¿Què van fer a Poblet?

Monastir de Santa Maria de Poblet

L’any 2007 vam prendre consciència que la nostra relació amb el medi ambient no era la millor possible, ni des del punt de vista merament ecològic, ni d’acord amb els avisos de la comunitat científica, ni tenint en compte la nostra tradició monàstic o el mateix magisteri de l’Església. Per posar un exemple, ni la nostra gestió de l’aigua ni la de l’energia necessària per a la calefacció, es podien qualificar d’exemplars. En base a aquesta consciència, vam iniciar un procés comunitari i personal alhora de conversió ecològica que, a més de produir un text que fou aprovat per tots els monjos i monges cistercencs de Catalunya, ens ha menat a reduir el nostre consum d’aigua en un 95%, a evitar la contaminació de les aigües residuals gràcies, sobretot, a les dutxes que permeten rentar-nos sense sabó.

També és fruit d’aquest procés, la renovació dels sistemes de calefacció del monestir, que ha vist com des del seu inici hem reduït molt considerablement el consum de gasoil (gairebé al 75%) introduint sobretot elements aerotèrmics de producció d’energia calorífica. També encara dins del sector energètic, les instal·lacions de panells fotovoltaics i les làmpades solars han fet reduir la dependència energètica de fonts externes d’origen fòssil. Encara dins d’aquets camp, el canvi de gestor energètic, ha suposat un gran estalvi econòmic per a la comunitat.

Una de les millors maneres de conversió és a través de la gran virtut de la austeritat i la sobrietat

Aquesta consciència ens disposa també a considerar els materials i la planificació sencera amb els que hem abordat les noves renovacions o construccions d’espais del Monestir: en són exemple la botiga-recepció de Poblet, el nou Centre de Visitants o la restauració de les sales del Museu.

Però aquesta conversió s’estén a altres molts detalls com ara els jardins del Monestir (renovats amb plantes autòctones, més resistents a les condicions ambientals del nostre entorn immediat), l’hort i les plantacions de Poblet, la relació amb el bosc de Poblet i el Paratge Natural d’Interès Nacional que embolcalla el cenobi cistercenc, la reducció de la mobilitat dins del recinte monàstic, les compres a l’engròs (capaces de reduir considerablement els envasos i els residus conseqüents) i un llarg etcètera d’elements que van encadenant-se a aquest rosari a mesura que hom s’endinsa en el procés de conversió que el papa Francesc ens invita urgentment a fer.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *