Ecologia i exercicis espirituals

Experiència feta a la Cova de Manresa en clau ecològica.

Llorenç Puig, jesuïta

La Laudato si’ ha estat un gran impuls en la presa de consciència dels catòlics de la necessitat de la cura de la creació i del nostre entorn.

Però la força i l’ambició del missatge del Papa va més enllà: ell parla, en tot un apartat de l’encíclica, de «conversió ecològica»: «Hem de fer l’experiència d’una conversió, d’un canvi del cor» (Laudato si’ 218).

En aquest article presentem l’experiència feta a la Cova de Manresa d’uns Exercicis Espirituals en clau ecològica. La fórmula és ben simple: uns Exercicis Espirituals de vuit dies seguint l’esquema ignasià, però introduint elements sobre la creació, la natura, el nostre ser-en-el-món, la nostra relació amb ella, amb els altres i amb Déu… i tot això treballant sobretot els aspectes contemplatius i vivencials, més que els purament cognitius.

1) Sortiu, preneu-vos un dia de desert i passeig contemplatiu:

En els primers dies dels exercicis, hem buscat que les persones entressin en un contacte profund i tranquil amb la natura. Aquesta proposta es feia acompanyada d’uns textos que convidaven a la contemplació amb els sentits, a deixar de costat les idees i conceptes que tan sovint ens atrapen. En el dia de desert proposat, hem ofert un text que anava resseguint els diversos àmbits del nostre món (la Terra, les pedres, els arbres, els rius, els animals, les persones…) tot veient els seus múltiples significats per les religions i les cultures.

2) Aquesta nit, pel·lícula:

Cada nit, després de sopar, hem proposat una pel·lícula contemplativa sobre el cosmos, la Terra, la natura, la vida de les persones, els grans drames humans de la injustícia, la violència i la pobresa… tots sabem que el cinema té una enorme capacitat expressiva i de transmetre des de la sensibilitat coses profundes.

3) Exercicis per ordenar la pròpia vida, sense determinar-se per cap afecció que sigui desordenada:

Els Exercicis de sant Ignasi busquen la conversió del cor de l’exercitant per deixar de banda els autoenganys i els que provenen de la pròpia dinàmica del consumisme, de l’immediatisme, de l’oblit dels més pobres i exclosos… Per això, és tan apropiada la dinàmica dels Exercicis ignasians, amb els dies de consideració del mal i del pecat del món i el propi, els dies de contemplació de la Passió de Jesús i la passió de tantes altres víctimes, o finalment la contemplació de l’acció i la presència del Senyor, actuant, en el nostre món, i buscant la nostra col·laboració en la seva causa del Regne.

Tot això pensem que ajuda a treballar «la consciència que cada criatura reflecteix alguna cosa de Déu i té un missatge que ensenyar-nos, o la seguretat que Crist ha assumit en ell aquest món material i ara, ressuscitat, habita en la intimitat de cada ésser, envoltant amb el seu afecte i penetrant-lo amb la seva llum. També el reconeixement que Déu ha creat el món inscrivint-hi un ordre i un dinamisme que l’ésser humà no té dret a ignorar» (Laudato si’ 221).

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *