Expressar l’inexpressable

M. Àngels Termes, directora de la revista Galilea.153.
Editorial del núm. 12

El dibuix, la pintura, l’escultura, l’arquitectura, la música, la literatura en general i la poesia en particular… són múltiples manifestacions de l’art.

L’art és la capacitat d’expressar l’inexpressable, des de qualsevol emoció humana fi ns a la fe, i d’establir una comunicació i comunió profunda entre l’autor i el receptor de l’obra d’art.

I aquesta comunió no només ens permet la comunicació de tu a tu, sinó que és vehicle de comunicació amb els nostres avantpassats i amb cultures que són lluny de nosaltres.

En aquest sentit l’article de Dani Font ens explica la tasca que fa Catalonia Sacra d’acostar-nos el patrimoni cultural religiós heretat a través de segles de cristianisme.

Altres articles ens porten al procés creatiu de les peces de ceràmica del monestir de Sant Benet de Montserrat, de la mà de Montserrat Viñas, una de les iniciadores del taller, i a la bellesa senzilla i provisional de la comunitat de Taizé, tal com ens explica Salvador García.

Óscar Valado posa en valor el poder de la música, que fi ns i tot condueix a la conversió. I encara que als més grans com jo ens costi d’entendre, també les tendències musicals i audiovisuals actuals, tal com explica la Mercè Solé, poden portar a l’absolut.

Natàlia Aldana ens parla de la bellesa de la litúrgia. No només en les grans celebracions, sinó també en les nostres misses més humils. Destaco un paràgraf del seu article:

La bellesa de la celebració litúrgica, participar en ella des de la realitat potser humil però autèntica de les nostres comunitats i parròquies, oferint a Déu allò que som i tenim amb sinceritat de cor, des de la lloança i l’acció de gràcies, amb un sentit de festa i joia per celebrar i actualitzar la Pasqua del Senyor, en comunió amb l’assemblea del cel, és tot un art, l’art de fer present i viure ja ara, aquí a la terra, allò que estem cridats a viure eternament.

Silvia Martínez Cano, a la contraportada, fa alguns suggeriments per ajudar a aquesta bellesa.

Acabo amb una frase de l’Elisenda Almirall a l’entrevista: «Les imatges en les esglésies, per elles soles, no tenen sentit si no hi ha vida». I és que es tracta d’això, que l’expressió artística de la fe comuniqui Vida.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *