Incertesa davant la crisi

M. Àngels Termes, editorial del núm. 13 de Galilea.153 «Economia per al Regne»

La temàtica general d’aquest número es l’economia. Quan el vam programar potser ja existia el coronavirus, però l’equip de Galilea.153 no en teníem coneixement. I molt menys de les seves conseqüències. Les conseqüències immediates, ho veiem, són la gran crisi sanitària i la gran crisi econòmica. Quan escric aquestes ratlles vivim una gran incertesa davant les dues crisis.

A Galilea.153 no podem respondre a aquesta incertesa. Però potser podem ajudar a reflexionar-hi.

Començo amb l’article d’en José Antonio Goñi, que ens parla que Déu és un bon economista… pot semblar estrany, no? Us convido a llegir-lo, a entrar en l’economia de la salvació. A endinsar-nos en l’acció salvífica de Déu, que no és màgica, però sí sap canviar els cors.

Economia que salva

Per exemple, quan descobrim –llegiu l’article de Joan Torra– l’abast profund de la col·lecta de les nostres misses… va molt més enllà de tirar (potser de mala gana) unes monedes en la safata que se’ns posa al davant. Per exemple, quan descobrim –llegiu l’article de Joan Carrera– que podem créixer econòmicament d’una altra manera. Això implica un canvi radical del cor a nivell personal i col·lectiu. Us convido a llegir el Quadern de Cristianisme i Justícia on l’autor desenvolupa més extensament el decreixement. Trobareu l’enllaç on descarregar-lo en el mateix article.

I si aterrem a realitats concretes, la Marta Moya ens explica de forma senzilla el projecte comunitari que de fa uns anys viu «La Comu», perquè viure d’una altra manera és possible.

I hauria de ser-ho per a les treballadores de la llar, que fan tasques de neteja o de cura de persones, sovint dins de l’«economia submergida». Ens ho explica la Mercè Solé.

I pot ser-ho enmig del món dur de l’empresariat. També aquí hi ha una altra manera de gestionar, tenint en compte les persones i no només els beneficis. En Salvador Cantó en parla en l’entrevista que li ha fet la Mercè Solé.

I per acabar, tornem a allò de l’economia de salvació. En la darrera pàgina Silvia Fuentes ens convida a confrontar la nostra economia amb els valors de l’Evangeli.

Tant de bo sapiguem afrontar la incertesa de la crisi que vivim amb els ulls posats en Déu, l’únic que pot canviar els nostres cors!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *