Joan Morera: transmetre la noviolència de Déu

“El perdó és un salt en el buit”.

(Mercè Solé, entrevista / Marta Pons, vídeo)

Joan Morera, un jove informàtic que un bon dia es va fer jesuïta, ens rep una tarda assoleiada a Barcelona. A més és coneixedor de les llengües bíbliques i de la noviolència en la Bíblia, ha estudiat a Roma i a Jerusalem. El seu interès per l’essència i la gestió dels conflictes l’ha portat a viure uns anys a Tanzània. Des de fa un any, coordina un grup de treball dins de Cristianisme i Justícia per a la noviolència activa (NOVA).

El conflicte és inherent a la realitat humana

El conflicte més aviat té mala premsa entre els cristians…

Moltes vegades partim d’una noció de pau que consisteix en la negació d’alguna realitat. El conflicte és inherent a la realitat humana: sempre l’hem tingut, el tenim i el tindrem. Per tant, quan partim d’una definició de pau positiva, que és la que no s’estila, ens adonem que la pau es construeix, que per treballar per la pau potser hem de fer un boicot, o una denúncia o defensar activament un col·lectiu que és una víctima. Hem de donar a la pau el sentit que realment té.

Però navegar pel conflicte és difícil

El que veiem com a conflicte normalment és un resultat violent d’un conflicte que no s’ha atès. El conflicte és una diferència de necessitats i d’interessos que ha produït un xoc entre persones i entre col·lectius. Quan això se silencia, es viu malament i hi ha una tensió que no aflora fins que no hi ha violència. Però el conflicte ja hi era.

Hi ha d’haver molt d’autoconeixement. Anar veient com responem davant del conflicte i quins sentiments afloren és important, però no podem pretendre controlar ni els propis sentiments totalment ni els de l’altre. De fet, no és realista que els sentiments dels altres o les actituds dels altres puguin ser controlables.

Propostes concretes de Jesús

Quan Jesús fa propostes concretes de noviolència, com parar l’altra galta, compartir el vestit més enllà del que diu la llei o estendre a dues l’obligació de caminar una milla, el que proposa són accions concretes que no depenen de la reacció de l’adversari, sinó de la pròpia llibertat. El que proposa la noviolència precisament és, davant d’un bloqueig, fer accions que facin avançar i que toquin el cor.

Una de les claus és integrar l’adversari. Quan una de les parts pretén sempre integrar l’altra, aquesta no quedarà mai castigada per les actituds de la primera. Això és important perquè quan volem practicar la noviolència de Déu hem d’integrar, d’imitar Déu, seguint els passos de Jesús.

La inclusivitat, clau per a la noviolència

¿Què vol dir integrar?

Una de les grans característiques de Déu com a noviolent és precisament la inclusivitat. Integrar l’altre seria voler i desitjar treballar per un resultat final vencedor/vencedor i no vencedor/vençut. Nelson Mandela, quan estava a la presó, va aprendre la llengua dels qui l’oprimien, va intentar aprendre la seva poesia, va intentar parlar amb ells, conèixer els seus motius, les seves necessitats.

Això és prendre’s seriosament l’altre i està en vies d’arribar a una solució de vencedor/vencedor. Quan es tiren en cara a l’altre les diferències, es provoca una resposta defensiva i s’aixequen més barreres de les que hi ha. Cal un procés interior, personal, a més a més de l’extern, visible i col·lectiu.

Els cristians, ¿què hi aportem d’específic?

Gandhi, King, Mandela, tots ells tenien una espiritualitat d’on treien energia i força. A més a més els cristians tenim la gran transformació que Déu ens ofereix, que és el perdó. És un Déu que sempre intenta reconciliar, i en aquest sentit també és un Déu que sempre va a buscar els més allunyats. Aquest sentit d’inclusivitat l’hem de treballar molt a nivell personal perquè s’integri en les nostres decisions quotidianes.

A més a més el cristià que no ho és només de nom, té un punt clau que és l’autenticitat. En un conflicte és fàcil mentir o buscar segones intencions. Quan un cristià és autèntic, a través de l’autocrítica sacseja la pròpia posició, avalua si això que fa agredeix o no agredeix, si és segons Déu o no. Tot això dona una qualitat no violenta, un estil evangèlic en els conflictes que és molt necessari.

La matèria del conflicte

Quan jo visc un conflicte, amb el cap veig per on hauria d’anar, però per dins és molt difícil no sentir molta animadversió…

Una cosa que pot ajudar és separar si la matèria del conflicte pertany a un grau absolut, a un grau testimonial o a un grau relatiu. Pere Casaldàliga té una frase que diu: «Només hi ha dos absoluts: Déu i la fam». És un absolut perquè hi ha una vida humana pel mig.

En canvi, tot allò testimonial seria aquell conjunt de coses que nosaltres creiem, que vertebren la nostra vida i que ni podem imposar als altres ni els altres tampoc no ens poden imposar a nosaltres. Les defensarem o fins i tot donarem la vida per elles, com és la pròpia fe, però en canvi no han de servir per tirar-nos els plats pel cap.

El relatiu són totes aquelles altres coses, de vegades minúcies, que ens separen. Identificar què pertany al grau absolut, què pertany al grau testimonial i què pertany al grau relatiu és una gran ajuda.

A banda d’això, hi ha tot un procés de transformació interior. És una aventura, un pelegrinatge i es pot anar fent fins i tot a través de textos bíblics que poden acompanyar com els del servent sofrent, o les propostes de Jesús. Tot això ens ajudarà a evitar que les decisions surtin del sentiment. Hem de guanyar en el que en termes de sant Ignasi en diem indiferència.

Guanyar en llibertat interior

No vol dir passar de tot, al contrari, vol dir guanyar en llibertat interior de manera que no quedem enganxats. Si estem encegats per l’odi i la ràbia, podem intentar humanitzar l’adversari. Pensar de quina manera podem sentir tendresa per alguna cosa que ve del seu món, quin context ha viscut i ha patit, què pot suposar per mi mantenir l’odi i ser-ne esclau.

El perdó no surt del que ha passat. El que ha passat és una ferida. I d’una ferida en surten els sentiments agres i que ens fan mal. El perdó és un salt en el buit que ens hem d’atrevir a fer com a cristians. I que més que accedir a la voluntat de l’altre és donar el pas per poder viure segons el que Déu desitja de nosaltres.

La comprensió d’un Déu noviolent

Però la Bíblia està plena de textos amb una gran dosi de violència

Si hi ha textos violents és perquè la Bíblia reflecteix el llenguatge i la realitat d’aquells que l’escrivien. Però per més que l’escriptor bíblic hagi formulat en llavis de Déu una frase que extermina un poble sencer, cal ser conscients que no som davant de relats cronològics, sinó de gèneres que comuniquen un missatge.

No és plausible que aquest mateix Déu de l’Antic i del Nou Testament sigui tan contradictori. És el missatge comunicat que és Paraula de Déu, però amb un llenguatge tacat d’aquella violència que vivien. Això no ens ha de portar a excloure’ls, perquè, si no, caurem en la mateixa temptació que els que es diuen noviolents i no ho són, és a dir, els que no integren l’adversari.

Els hem d’integrar, intentant llegir-los des d’una perspectiva que permetin veure’n el context per entendre allò que intenten comunicar. La mateixa actitud integradora i inclusiva que apliquem a l’adversari persona també l’hem d’aplicar al text violent redactat a la Bíblia.

La nostra relació amb Déu

Des de la comprensió d’un Déu noviolent estem garantint que la vivència del cristianisme no sigui senzillament un compliment de normes. A més a més, Jesús va venir a destruir aquesta mentalitat que ens dona una seguretat falsa: els que estan a dins se salven, els que estan fora es condemnen. La proposta de Jesús és més aviat un seguiment, una persona, una relació. I per tant aquesta relació amb Déu ha de ser un constant peregrinar, un sortir de nosaltres mateixos.

El més important és que la noviolència ho assegura perquè precisament no et deixa conformar-te. Sempre et mou a qüestionar-te, a sospitar de tu mateix, a moure les seguretats per intentar que les posicions que estan enfrontades arribin a una reconciliació o almenys a una entesa que pugui satisfer les necessitats de totes dues parts.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *