Fer-nos preguntes després del confinament

L’experiència del confinament ens ha de convidar a buscar les respostes després de pensar-hi detingudament.

M. Àngels Termes, editorial del núm. 15 de Galilea.153 «Portes obertes»

Hem posat com a títol d’aquest número «Portes obertes» per reflectir la voluntat de l’Església, malgrat haver tingut els temples tancats durant molt de temps, de restar oberta i ser acollidora durant el confinament per la pàndèmia de la COVID-19.

Però abans d’arribar fins aquí us explico com s’ha fet aquest número. Teníem alguns temes possibles, però ens va semblar que els havíem d’aparcar per reflexionar arran de la crisi provocada pel coronavirus.

Vam pensar que abans de res calia fer-se preguntes sobre el passat i vers el futur. Primer fer-se preguntes… després ja vindran les respostes. Vam convocar una reunió del Consell Assessor per via telemàtica que va resultar molt enriquidora. Un primer resultat el teniu a les mans.

Però abans de llegir res us convidaria, benvolguts lectors, a plantejar-vos preguntes també vosaltres. Y les respostes vindran més endavant. Perquè les que donem improvisadament sovint no són realistes.

Fem el primer pas de plantejar-nos preguntes

A partir del que hem viscut personalment, en la parròquia-comunitat, socialment… ¿quines preguntes ens sorgeixen? Cito no exhaustivament alguns camps:en la litúrgia i celebracions en el treball:

en les activitats pastorals
en l’escola i instituts
en la catequesi
en la universitat
en els esplais
en la investigació
en la vida de comunitat
en l’atenció sanitària
en l’espiritualitat
en la cura de la natura
en la formació
en l’habitatge
en l’atenció als més pobres i vulnerables
en la immigració
en l’atenció als malalts i ancians
en l’economia
en la família
en la política

Es tracta de fer-se preguntes… Per tant, no contestar ràpidament i donar lliçons de com haurien de ser les coses sense pensar-hi gaire. No limitar-nos a dir el que hauríem de fer nosaltres i, sobretot, els altres.

Llegiu la revista!

Això ho saben fer perfectament els tertulians de les nostres televisions i de les xarxes socials. Ens donen lliçons de com solucionar-ho tot. I, precisament, la seva xerrameca potser no ens deixa espai per pensar per nosaltres mateixos.

Després de pensar les vostres preguntes, us convido a llegir la revista… Segurament sorgiran nous interrogants. D’això es tracta.

Però sempre tenint al cap que volem una Església oberta encara que no pugui obrir de bat a bat les portes dels temples.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *