Litúrgia i sentits


M. Àngels Termes, editorial del núm. 14 de Galilea.153 «Déu en els sentits»

Estima el Senyor, el teu Déu,
amb tot el cor, amb tota l’ànima
i amb tot el pensament.

(Mateu 22,37)

El pare José Aldazábal deia que la litúrgia hauria de distingir-se per un llenguatge expressiu, no només d’idees i paraules i cants, sinó també del que no és verbal. I convidava a celebrar una litúrgia en la qual els cinc sentits hi tinguessin un paper, on hi entrés de ple la corporeïtat.

Aquest número de Galilea.153 el dediquem a això, als cinc sentits… i entrarem en la contradicció d’explicar en paraules el que és experiència… perquè els sentits, per definició, només es poden experimentar.

José Carlos Bermejo reflexiona sobre el tocar (i no tocar) en la fragilitat, tema que encara vivim de ple per la pandèmia de la COVID-19.

La vista que ens obre a la bellesa és el que ens explica l’escultor Lau Feliu a partir de la seva experiència en pensar la seva obra artística.

L’oïda és el sentit que desgrana la Marta Aymerich responent a les preguntes de l’entrevista que li fa la Mercè Solé.


Les germanes clarisses de Viloví d’Onyar, una de les comunitats que elaboren les formes que distribueix el CPL, relacionen gust i celebració litúrgica.

Mentre que María Esther Palma, des de la llunyana Corea, ens parla de l’olfacte i la pregària.

A manera de recull, en Lino Emilio Díez ens explica que, en la litúrgia, els ritus i els signes són possibles mitjançant la sensorialitat amb què l’ésser humà experimenta el món i les relacions.

I com a conclusió Dolores Aleixandre ens evoca la recuperació dels sentits en la litúrgia que en algun moment, potser per contrarestar-ne l’excés, s’havien perdut.

Retorn a les celebracions

Acabo amb una reflexió personal. En tornar a les celebracions presencials, després de més de dos mesos de confinament, em plantejava anar més enllà de recuperar una rutina entre les moltes que han estat suspeses tot aquest temps.

I el que em surt és que no puc deixar de demanar a Crist que m’obri les orelles per acollir el regal de la Paraula que escolto cada diumenge. I que m’obri els ulls per descobrir-lo en el do del pa partit, però també, i sobretot, en el famolenc, el foraster, el malalt, el presoner, el despullat… el nombre dels quals, per desgràcia, cada dia augmenta.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *