LLuc Aragón: «He après moltes coses sobre Jesús i els seus valors»

Quan preparàvem aquest número i donàvem voltes a quines persones seria interessant entrevistar, vam decidir que el millor seria adreçar-nos a un nen. Perquè encara que no tingués gaire formulades o reflexionades les coses, sí que podria ser una alenada d’aire fresc, potser políticament incorrecte a estones, com la vida. Per això hem anat a trobar-nos amb en Lluc, que té onze anys i és un nen d’una família creient, que va a una escola laica, que ha estat batejat, ha fet la primera comunió i s’està preparant per a la confirmació… Que participa de l’esplai de la parròquia… i que ha vist com enguany tot això es veia molt condicionat per la Covid.

En trobem al local del Casal parroquial del barri de La Sagrera (Barcelona), perquè és un lloc ampli i ventilat, més adequat que no pas el seu domicili. Però tot plegat té un aspecte desangelat, perquè, és clar, aquelles parets que normalment bullen d’activitat infantil i juvenil, ara estan abocades al buit.

Una família creient

Lluc, fes-nos cinc cèntims de qui ets

Em dic Lluc. Visc amb la meva àvia, amb el meu pare, amb la meva mare i amb el meu germà petit. La meva família tots son creients. La meva mare és joiera, fa joies, i el meu pare treballa a una associació que ajuda les associacions. Vaig a una escola del barri, que té un projecte diferent al de les altres escoles.

¿Quines coses t’agrada fer?

M’agrada sobretot l’escalada, estar amb els meus amics i els videojocs. També faig piscina i vaig a l’Esplai La Sagrera. Vaig començar a fer catequesi de confirmació, però aquest any només n’hem pogut fer un trimestre. Els estudis, en canvi, no m’agraden gaire.

¿Has estat batejat?

Sí, quan era molt petit. Tenia tres o sis mesos. El meu germà també està batejat.

Això de venir per l’església, doncs, et ve de lluny…

Ara no venim gaire. Sempre venim a la missa del pollet per Nadal. I també per Pasqua. I quan vaig fer la primera comunió i quan l’han feta els meus cosins. De tant en tant venim també els diumenges.

Els teus pares pertanyen a un moviment cristià. ¿Tu hi has anat alguna vegada?

Sí. Hi vaig quan celebren Nadal i també per Setmana Santa, que celebrem Pasqua amb moltes altres famílies. Sempre em fa mandra, però quan hi soc estic content de conèixer gent nova i trobar-hi els amics de cada any. Però m’agraden més els monitors que trobo a l’esplai i les activitats que hi fem.

¿Et sembla que l’esplai també és cristià?

Sí, quan anem de colònies ve en Jaume, el capellà, i fem una Eucaristia el diumenge. També beneïm la taula i donem gràcies. Per Nadal fem una gimcana i un pica-pica. Aquest any, em sembla que no ho podrem fer.

La catequesi

¿Com et va la catequesi?

Jo de molt petit ja tenia clar que volia fer la comunió, perquè el meu cosí la va fer i em va encantar. Volia fer catequesi com ell. Ja no me’n recordo gaire, però estic content d’haver-la fet. Després els meus pares em van apuntar a confirmació sense dir-me res. Jo al principi vaig dir que no, però després em va encantar. Però només hem pogut fer un trimestre.

¿Com t’ha anat el confinament?

Aquest temps d’estar tancats a casa vam fer algunes videoconferències amb altres famílies de l’ACO (Acció Catòlica Obrera, el moviment on son els meus pares) i vam fer algunes activitats que ens enviaven pel drive. Va ser divertit, perquè hi havia nens i ens ho vam passar bé. Les coses estaven una mica adaptades. En aquest grup els nens ens coneixem, i alguns som família i tot. I això fa que ens ho passem bé.

¿Què et sembla que has après amb tot això de l’església, de la primera comunió, d’acompanyar els teus pares per Nadal i per Setmana Santa?

He après moltes coses, tant coses sobre Jesús com alguns valors que he après. Jesús va ensenyar molts valors a la gent, com compartir. I va trencar els límits. Va fer coses que la gent mai no havia fet.

Et sembla que el que parleu o el que t’expliquen et serveix per estar amb els amics, a casa…

Amb els amics no em serveix, al cole no hi ha religió ni res, i ningú més de la classe és creient menys jo que soc cristià i un nen que és musulmà. A l’escola no en parlem mai, de religió.

¿Has après pregàries?

He après el parenostre, però ja no me’n recordo gaire, ara que no faig catequesi…

Què és el que més t’ha agradat de totes aquestes coses que has fet per aquí, de catequesi…

El que més m’ha agradat és que hem fet moltes coses. De vegades anem a la capella, o cantem. Totes les coses m’han agradat bastant.

L’esplai

I de l’esplai, ¿què en diries?

Fem moltes coses. Les gimcanes és el que més m’agrada. Ara no es poden fer. També hi havia com un teatrillo que feien els monitors presentant personatges i cada any anava sobre un tema durant tot el curs. Tiraven confetti i era divertit.

Deies que t’agraden molt els vídeojocs. ¿Què me’n dius?

M’agraden però jo no és que jugui gaire. El cap de setmana, els pares em deixen jugar-hi. Els videojocs no serveixen per res. Serveixen per passar una bona estona. També són una mica un estímul. La tecnologia m’agrada molt. A mi m’agradaria ser informàtic. Tinc un avi que m’ha ensenyat moltes coses i moltes aplicacions de tecnologia. M’agrada fer taules de l’excel.

Per als teus pares això de Jesús és molt important. ¿Se’ls nota?

Sí, jo ho noto pels comentaris que fan. El meu germà petit (sis anys), però, els fa molt el boicot per això.

Moltes gràcies, Lluc, per tot el que ens has explicat…

Ufff, us he explicat la meva vida sencera…

Vida creient i militant

No, creiem que no. Mentre pleguem, comentem amb la Maria, catequista d’en Lluc que ens ha acompanyat tota l’estona, que moltes de les activitats que es fan a l’esplai també són explícitament cristianes, però que no sempre són percebudes així pels nens, com ho és també la vida creient i militant dels pares. Transmetre la fe com a compromís evangelitzador no és senzill, si es vol anar més enllà d’un simple ritualisme. L’entrevista, com veieu molt senzilleta, ha posat damunt la taula també la necessitat de contactar amb dues passions d’en Lluc: l’escalada i els videojocs, per evitar que la catequesi es converteixi en un espai compartimentat o poc estimulant.

És un repte educatiu difícil. També ens hem adonat que en Lluc parla amb extraordinària precisió d’aspectes tecnològics i amb més facilitat que quan explica què fan a la catequesi. Es nota molt que és un «nadiu digital» i es nota molt, és clar, que a en Lluc i a qualsevol de nosaltres ens costa molt més explicar qui és Jesús a partir de la pròpia experiència.

Fe i escola

Fa pensar també l’equilibri: és difícil viure la fe a l’escola, no tant perquè sigui una escola laica, sinó perquè en aquest ambient són molt pocs els nens que viuen amb naturalitat la dimensió religiosa, a la qual costa emmarcar dins la vida quotidiana. Una situació que fa pensar de cara a l’evangelització.