Acollir

Article de M. Victòria Molints, stj

Una paraula clau que em va canviar la vida fa ja molts anys.
És veritat que la paraula pot tenir diferents significats sinònims des del d’obrir la nostra llar o els nostres braços a algú, fins a acceptar o admetre una idea o un consell de l’altre. Però la paraula se’m va fer més palesa quan vaig conèixer de ben a prop la pobresa i la marginació.

I faig referència, especialment, al primer dels verbs que el papa Francesc fa servir quan parla de l’Església en sortida: «acollir, protegir, promoure i integrar» (Fòrum Social Mundial de les Migracions que se celebrà a Mèxic, el 5-XI-2018, recordant Evangelii Gaudium 24).

El verbo «acoger»

Vull parlar de les dues vessants del verb acollir a què faré referència des de allò que he viscut i visc i que ha estat el meu llibre on he après a viure la Bona Notícia, l’Evangeli.

La primera vessant és acollir amb el cor. Obrir les portes del nostre cor a tots i en especial a aquells als quals se’ls han tancat totes les portes. Sovint no podem fer res més davant d’alguns casos. Recordo, per exemple, el d’aquell intern a la presó que no tenia ganes de viure, ni veia amb il·lusió la idea de sortir. I aquest era el seu argument: «Total… si em moro, a mi no em trobarà a faltar ningú, ni m’espera ningú quan surti de la presó…».

Davant d’una solitud tan terrible i un futur tan incert, l’única cosa que jo podia fer era oferir-li la meva amistat, acollir-lo amb el cor. Des d’aleshores és el meu amic de l’ànima, ha recobrat les ganes de viure i estem preparant junts la seva sortida al carrer, per quan acabi de complir condemna. Només és un exemple dels molts amics que Déu m’ha regalat quan he obert el meu cor a les seves vides.

La segona vessant és acollir amb recursos humans sempre que sigui possible. I és aquí on vull referir-me al desig del papa Francesc de convertir algunes esglésies –almenys una cèntrica en les grans ciutats– en «Hospital de campanya, on tothom i en especial els més desfavorits puguin trobar un lloc per guarir-se de les ferides del cos i de l’ànima».

Santa Anna, hospital de campanya

Va ser així com vam començar –fa ja més de dos anys– a obrir les portes de Santa Anna, una església gòtica de gran bellesa i molt visitada pels turistes, en un lloc d’acollida. Ara tots aquells que desgraciadament abunden en les grans ciutats, els sense sostre, poden trobar l’acollida del cor, la de l’amistat, la de compartir i viure comunitàriament, i, sempre que sigui possible, l’ajuda de recursos humans per recobrar tot allò que la marginació de la societat els ha fet perdre.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *