Salvador Cantó, «prendre decisions des de l’ètica i la dignitat»

Entrevista de Mercè Solé, Viladecans

En un context marcat per la globalització i el poder i avidesa de les grans corporacions, i ara també per les conseqüències de l’aturada econòmica provocada per la pandèmia del COVID-19, els cristians defensem la dignitat del treball i l’esforç per frenar l’emergència climàtica. Les empreses, doncs, estan sotmeses a tensions contradictòries. Per això hem volgut parlar amb Salvador Cantó, copropietari d’una empresa familiar amb 130 anys d’antiguitat, que té la seva seu a Mataró.

¿Tu formes part d’una comunitat cristiana des de jove?

Sí, vaig començar amb un grup de joves i el consiliari que ens acompanyava va ser una persona decisiva per a mi, que em va obrir una nova perspectiva més integradora de tot el que vivia, i que em va ajudar a tenir en compte moltes altres realitats, a banda de la pròpia. Formar part d’un grup de cristians és una experiència que repercuteix en tota la vida.

Prendre conciència

¿Com vas començar a treballar?

Jo vaig fer estudis d’administració i de gestió i vaig començar a treballar en el departament d’exportacions d’una empresa tèxtil de Mataró, que es deia Moltfort’s, que feien mitjons. Hi vaig aprendre molt: sobretot a prendre consciència que, si mai tenia un càrrec directiu en una empresa, no actuaria amb la prepotència i la manca de respecte envers els treballadors d’aquella empresa, que va acabar plegant.

Quan vaig començar a sortir amb la Carme, la que seria la meva dona, el meu sogre em va oferir d’entrar a la seva empresa com a administratiu. És una fàbrica de sabons –La Oca– que fa cent trenta anys que funciona a Mataró. L’avi de la Carme, que treballava a la fàbrica, va acabar comprant-ne una part fa molts anys. Jo vaig començar com a soldat ras, introduint dades a l’ordinador, passant factures, i vaig estar obert a fer totes les feines que es presentaven a la fàbrica, amb el criteri que cal conèixer a fons el funcionament de l’empresa, des de tots els angles. Amb el temps, i com que ni la Carme ni cap dels seus germans, tenien previst dedicar-s’hi, he acabat fent de gerent. Crec que aquesta experiència és fonamental per estar a la direcció de la fàbrica.

L’exportació, peça angular

¿L’empresa fa tot el procés de fabricació de sabons?

Sí. Va començar fent pastilles de sabó per rentar la roba, i ara continua en aquesta línia. Amb detergents en pols i líquids. Sempre ha estat a Mataró i sempre ha mantingut la voluntat de ser una empresa arrelada a la ciutat i de mantenir un volum que ens evités endeutar-nos per damunt de les nostres possibilitats. Ara hi treballem una trentena de persones. Fem la fabricació, l’envasat, la imatge i la distribució. Potser som més coneguts a Xile, al Perú, a les Antilles o a la Xina que a Catalunya, perquè fem molta exportació.

¿Com són les relacions laborals?

Farà 15 dies nosaltres vam fer una mica d’enquesta entre els treballadors i els resultats han estat força satisfactoris. Un cop l’any reuneixo els treballadors, els explico com va l’empresa i com estem econòmicament, perquè crec que hi tenen dret i perquè sempre hi ha qui pensa que ens fem d’or i la manera de sortir al pas d’aquestes percepcions és donar un mínim d’informació. Enguany, a més a més d’això, vam fer una enquesta, que va dirigir una persona de fora, per conèixer com se sentien i recollir les seves propostes.

De fet, i a diferència d’èpoques passades, actualment hi ha bon ambient i la gent s’hi sent implicada. Algunes persones han demanat de parlar amb mi i jo intento escoltar-los en allò que puc. Soc conscient que fem treballar la gent amb un punt d’estrès, però això és imprescindible si volem tirar endavant en un moment tan competitiu.

¿Treballeu en equip?

Compto amb un equip de confiança que ens hem anat fent junts i amb el qual treballo molt de gust. Aquest fer equip ha estat una cocció lenta, d’anar canviant l’estil de funcionament de l’empresa, que fa anys tenia alguns vicis, per acabar formant un equip força jove i motivat. Per a mi és important no només el compte de resultats, sinó que la gent et saludi pel carrer, que se senti ben tractada i que ho valori.

Ecologia i ambient

¿Com es viu en les indústries químiques tot el relacionat amb l’ecologia?

Evidentment treballem el tema ambiental, perquè hi creiem i perquè forma part de la supervivència de l’empresa. Val a dir, però, que en el sector hi ha un cert postureig. Alguns productes porten l’etiqueta ecològica, però de fet tenen exactament la mateixa composició d’alguns que també fem nosaltres. L’etiqueta ecològica senzillament permet apujar considerablement els preus de venda.

Aquesta qüestió ens ha portat a prendre decisions des de l’ètica i la dignitat, perquè alguns productes que aquí estan molt restringits, poden utilitzar-se lliurement en els països on exportem. Vam decidir no fer-ho, encara que no guanyéssim tants diners. Alguns competidors nostres no tenen tants escrúpols.

Reconec que el procés mateix d’exportar ja és contaminant. Jo preferiria evitar-me de muntar tots aquests contenidors que van a Amèrica o a la Xina, que tenen un cost brutal, en diners i en energia. M’agradaria més vendre tota la producció a Mataró, però això ara no és possible. Un 20-25 % la dediquem a exportació i un 50 % la treballem en marques blanques. Això té l’avantatge que fas grans produccions amb una demanda assegurada, però la teva marca desapareix i el preu és molt ajustat. Estem treballant també per utilitzar envasos reciclats. No només perquè respon a la nostra sensibilitat, també el mercat ens ho demana més.

Corresponsabilitat social

¿Dificultats?

El mercat és cruel i brutalment competitiu. Som una empresa mitjaneta i déu-n’hi-do el que ens movem i el que hem evolucionat. El nostre client més gran fa més de 10 anys que no ens permet apujar preus, quan els nostres proveïdors els han anat incrementant. Les importacions i exportacions també són complicades i tu tens recursos limitats. D’altra banda no és només la competència que pot ser enorme, sinó que els proveïdors s’han anat fusionant i actuen com un monopoli.

¿Els vostres fills com ho veuen?

La nostra empresa és familiar i hi ha un problema de continuïtat, perquè cap dels meus fills va per aquest camí. Una filla és llevadora, l’altra treballadora social i el meu fill té una clara vocació de mestre. De fet tots ells han viscut que en el seu ambient l’empresa es veu com una cosa malèfica, com una mostra del capitalisme més ferotge. Si pleguéssim, però, a banda de deixar molta gent al carrer, molts dels nostres proveïdors també es veurien obligats a tancar.

Voldria parlar també de la corresponsabilitat social. Nosaltres treballem molt amb la Fundació Maresme, que és una associació per a persones amb discapacitat. Ens fan determinades feines de manipulació dels nostres productes. Segurament si ho féssim directament nosaltres ens sortiria més a compte, però valorem molt aquesta col·laboració i fins i tot hem contractat alguna persona que ens han enviat i que els treballadors també han acollit molt bé.

En temps de COVID-19

Aquesta entrevista es va fer just abans de la crisi del coronavirus. No fa gaire en el temps, però sembla que s’hagi fet en circumstàncies molt diferents de les actuals. Conscients d’això vam intentar afegir-hi a posteriori alguna una pregunta sobre el tema, però ens vam trobar amb uns fets que parlen per si sols: en Salvador i algun dels seus familiars va estar ingressat uns dies pel virus (res greu, afortunadament) i l’emergència sanitària va fer que la seva empresa es dediqués preferentment a la fabricació d’un dels seus productes, un desinfectant.

De moment, el futur es perfila entre la incertesa i l’esperança i és massa d’hora per extreure’n conclusions. En qualsevol cas queda clar que l’economia no es pot deslligar de la vida i les necessitats de les persones.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *