Dones lliures i felices

L’equip de redacció de la revista Galilea.153 parla de les dones i de l’Església.

(Equip de redacció)

No ens enganyem. Aquest és un tema delicat per tractar avui dins l’Església. Delicat perquè una de les transformacions socials més profundes del passat segle ha estat el protagonisme creixent de les dones, guanyat a pols en el dia a dia, mentre que el discurs oficial de la nostra institució eclesial en relació al paper de les dones amb prou feines s’ha mogut d’on era, fins i tot després del Concili. I delicat també perquè algunes de les reivindicacions feministes més emblemàtiques, sobre la sexualitat, el divorci i l’avortament han entrat en conflicte directe amb el fons de la doctrina catòlica, si més no tal com es formula tot plegat.
Com que la redacció del CPL (la M. Àngels, en Toni, la Quiteria, la Maria i jo mateixa, la Mercè) som així d’agosarats, hem pensat que en aquest número, en lloc d’entrevistar alguna persona rellevant, ens aniria molt bé compartir reflexions i propostes, que us fem arribar.

Continua llegint «Dones lliures i felices»

Una dona que camina

(Editorial núm. 6, M. Àngels Termes)

Molt sovint, mirant el telenotícies, penso en la sort que he tingut de néixer al segle XX i en un país occidental. Perquè les notícies de la situació de la dona a molts països en aquests moments, senzillament, esgarrifen. I també, per poca història que sàpigues, veus que temps enrere aquí també passava tres quarts del mateix.
Si miro la meva família, i només des del punt de vista de la cultura, observo l’evolució:

Continua llegint «Una dona que camina»