«Deixeu que els nens s’acostin a mi»

Antoni Vadell Ferrer, bisbe auxiliar de Barcelona

Sempre m’ha semblat impressionant aquesta escena en què Jesús diu als deixebles que deixin als nens acostar-se a Ell (Marc 10,13-16). És ben sabut que en temps de Jesús els nens no comptaven per a ningú. En canvi, l’evangeli ens descobreix un Jesús que desitja estar amb els nens i dedicar-los temps: «I els prenia en braços i els beneïa tot imposant-los les mans» (Marc 10,16).

I si això resulta sorprenent, encara ho és més el fet que Jesús els posi com exemple, i ens digui: «Us ho asseguro: qui no acull el Regne de Déu com l’acull un infant, no hi entrarà pas» (Marc 10,15).

Continua llegint ««Deixeu que els nens s’acostin a mi»»

La família, Església domèstica

Anna-Bel Carbonell i Rios, educadora i mare de família

La nostra vida s’ha capgirat per sobre del que desitjàvem. I això s’ha fet ben palès durant les diferents confinaments que aquesta pandèmia global ens ha anat imposant.

Dins l’espai familiar hem hagut d’acompanyar, escoltar, estimar, animar i també contenir mals humors, tristeses, dols i angoixes. Alhora que continuàvem creixent en la fe, acompanyant-la i deixant-la fluir.

Continua llegint «La família, Església domèstica»

Educar en el silenci

(Marta Digón i Hilario Ibáñez) Cada dia es percep la necessitat de silenci. Va caient, de mica en mica, la percepció del silenci com a inacció i pèrdua de temps, i es comença a sentir aquest desig profund d’aturar-se, mirar què passa i què em passa. A vegades passa que l’excés de soroll extern no és altra cosa que l’ocultació de l’eixordador so del silenci, que com un desig neix de la profunditat que som.  Continua llegint «Educar en el silenci»