Mirar enrere i endavant

M. Àngels Termes, directora de la revista Galilea.153.
Editorial del núm. 10

És bo mirar enrere per veure com s’ha avançat en la integració de les persones amb discapacitats sensorials o de mobilitat. Avenços mèdics, fisioterapèutics, tecnològics i mecànics, i també l’eliminació de barreres arquitectòniques, han ajudat a aquesta integració. Personatges públics com Stephen Hawking o esportistes coneguts, que després d’accidents invalidants han demostrat que és possible aquesta integració, hi han col·laborat.

Continua llegint «Mirar enrere i endavant»

Natura i Déu

M. Àngels, directora

Aquest número de Galilea.153 vol ajudar-nos a prendre més consciència de la fragilitat de la natura que hem rebut de Déu.

Sovint sentim parlar d’ecologia, però és una paraula tècnica que ens costa traduir a la nostra vida. En canvi, si ens parlen de no malbaratar els recursos naturals o de gestionar correctament les nostres deixalles… ja sentim que ens afecten.

La natura ens obre a Déu

Per poc disposats que estiguem, les meravelles de la natura ens condueixen a Déu: la grandesa de les muntanyes, la immensitat del mar, les meravelloses estructures moleculars que veiem al microscopi o la grandiositat del cel nocturn, ens obren el cor a una immensa acció de gràcies al Creador.

Continua llegint «Natura i Déu»

Dones lliures i felices

L’equip de redacció de la revista Galilea.153 parla de les dones i de l’Església.

(Equip de redacció)

No ens enganyem. Aquest és un tema delicat per tractar avui dins l’Església. Delicat perquè una de les transformacions socials més profundes del passat segle ha estat el protagonisme creixent de les dones, guanyat a pols en el dia a dia, mentre que el discurs oficial de la nostra institució eclesial en relació al paper de les dones amb prou feines s’ha mogut d’on era, fins i tot després del Concili. I delicat també perquè algunes de les reivindicacions feministes més emblemàtiques, sobre la sexualitat, el divorci i l’avortament han entrat en conflicte directe amb el fons de la doctrina catòlica, si més no tal com es formula tot plegat.
Com que la redacció del CPL (la M. Àngels, en Toni, la Quiteria, la Maria i jo mateixa, la Mercè) som així d’agosarats, hem pensat que en aquest número, en lloc d’entrevistar alguna persona rellevant, ens aniria molt bé compartir reflexions i propostes, que us fem arribar.

Continua llegint «Dones lliures i felices»

Una dona que camina

(Editorial núm. 6, M. Àngels Termes)

Molt sovint, mirant el telenotícies, penso en la sort que he tingut de néixer al segle XX i en un país occidental. Perquè les notícies de la situació de la dona a molts països en aquests moments, senzillament, esgarrifen. I també, per poca història que sàpigues, veus que temps enrere aquí també passava tres quarts del mateix.
Si miro la meva família, i només des del punt de vista de la cultura, observo l’evolució:

Continua llegint «Una dona que camina»

Lloança i amén

(M. Àngels Termes, editorial núm. 5) El Concili Vaticà II ha estat fonamental en la meva vida, fins al punt que no sé si sense aquest esdeveniment hagués acceptat la fe que em van transmetre els meus pares.

I un dels aspectes que més m’han influït és allò que diu la constitució conciliar sobre la litúrgia: que els pastors han de vetllar perquè els fidels participin en la litúrgia de forma conscient, activa i fructuosa.

En aquest número expliquem què vol dir participar, tractem la participació dels pobres, els malalts, els infants, de com la comunicació és també participació i de com ampliar els nostres horitzons a l’Església universal i celestial.

Continua llegint «Lloança i amén»

La tardor ens convida al silenci

(M. Àngels Termes, editorial núm. 4) Certament, després de tot el soroll i l’enrenou de l’estiu, la tardor, amb la natura que de mica en mica es va despullant i amb les nits cada cop més llargues, ens convida al silenci.

Encara que la nostra societat el vulgui bandejar, el silenci, i encara que ja abans del desembre omplirà els nostres carrers de llums per foragitar la foscor i de grans altaveus que no ens el deixaran assaborir, aquestes pàgines volen ser una invitació a retrobar-lo. Continua llegint «La tardor ens convida al silenci»