Un jubileu per a la terra

5 anys de la Laudato si´.

Alexander Antropov a Pixabay

Grup Ecologia i Justícia, de Justícia i Pau

La pandèmia de la Covid-19 ha posat en relleu sobretot la vulnerabilitat humana. Davant les il·lusions posthumanistes que prometen, fins i tot, un horitzó d’immortalitat, la pandèmia ha evidenciat que, malgrat el progrés, la nostra fragilitat continua sent radical. Lluny de l’omnipotència del superhome que pretén haver matat Déu.

La redescoberta de la interdependència de tota la humanitat tampoc és menor. Ni el poderós i superb primer món ha estat immune a la transmissió de la malaltia. Certament tampoc podem dir que la pandèmia ens hagi fet del tot iguals. L’estigma de la desigualtat ha continuat i l’estadística confirma que la pobresa sempre és un hàbitat que multiplica la devastació de qualsevol catàstrofe natural.

Les necessitats del planeta

El confinament per combatre la pandèmia també ha estat revelador. A tots ens ha sobtat la rapidesa amb què les altres espècies vegetals i animals recuperaven el terreny que els humans abandonàvem en recloure’ns a les cases. La natura ha viscut una primavera excepcional. També l’aire que respirem ha millorat amb gran celeritat quan hem deixat aparcats els cotxes i ha disminuït la circulació del transport públic, dels avions i dels creuers.

¿Realment hem de tornar al que anomenàvem normalitat? No deixa de ser una forma de vida desequilibrada àdhuc suïcida en molts sentits.
Amb la sobtada aturada de la major part de l’activitat econòmica també hem experimentat un decreixement forçat, temporal però profund. N’hem constatat els immediats beneficis mediambientals però també els efectes econòmics devastadors sobre determinades capes de la població.

Això ens hauria d’alertar de manera especial. El planeta necessita que aturem el creixement, cosa que hauria d’implicar, si més no per als països rics, decréixer. El decreixement pot ser voluntari i regulat, assegurant que no hi hagi descartats. Però si el decreixement és forçat per un col·lapse de l’economia pot tenir nefastes conseqüències socials. La superació de la crisi econòmica postcovid és un banc de proves.

5 anys de la Laudato si´

En aquest context, se celebra el cinquè aniversari de l’encíclica Laudato si’ del papa Francesc. Un text que alerta sobre la crisi socioambiental que vivim la humanitat i el planeta en què habitem. I una proposta de superació d’aquesta crisi que ha de passar per la conversió personal vers el que Francesc anomena una ecologia integral.

No pot ser més oportú retornar als plantejaments de l’encíclica. Amb més motiu quan ha tingut una recepció massa superficial dins de la pròpia Església. El Papa en deu ser conscient. Ha proposat celebrar tot un any Laudato si’, fins al 24 de maig de 2021. Un any per promoure aquesta conversió amb un compromís tant personal com comunitari que sigui capaç en set anys d’assolir una transformació real vers la sostenibilitat de famílies, escoles, diòcesis, parròquies o institucions de tot tipus. Se’ns proposa viure un autèntic jubileu de la terra. El jubileu de la casa comuna!
Twitter @ecoparroquies

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *