Fer-nos preguntes després del confinament

L’experiència del confinament ens ha de convidar a buscar les respostes després de pensar-hi detingudament.

M. Àngels Termes, editorial del núm. 15 de Galilea.153 «Portes obertes»

Hem posat com a títol d’aquest número «Portes obertes» per reflectir la voluntat de l’Església, malgrat haver tingut els temples tancats durant molt de temps, de restar oberta i ser acollidora durant el confinament per la pàndèmia de la COVID-19.

Però abans d’arribar fins aquí us explico com s’ha fet aquest número. Teníem alguns temes possibles, però ens va semblar que els havíem d’aparcar per reflexionar arran de la crisi provocada pel coronavirus.

Continua llegint «Fer-nos preguntes després del confinament»

Memòria d’una conversa

Dolores Aleixandre, Madrid

Pertanyo a la generació que va viure els primers canvis del Vaticà II i que van començar per la litúrgia: calia espolsar-se les sandàlies de tota la pols de rituals arcans i vestimentes estranyes; calia desterrar també costums anquilosats i ens hi vam posar amb entusiasme. Volíem apropar l’Eucaristia al Poble de Déu perquè tornés a tenir Pa trencat i compartit que circulava en la comunitat de germans i germanes.

No sempre ho vam saber fer amb encert. Recordo celebracions sense altar, sense estovalles, sense ornaments, sense espelmes, sense flors: tots al voltant d’una taula amb un plat i un got de cuina, pa i vi normals i, alguna vegada, fins i tot el cendrer perquè el celebrant pogués fumar sense problemes. La «conversa homilètica» devorava gairebé tot el temps, no es feia servir cap llibre i el ritual s’anava improvisant. Amb el pas del temps jo anava notant un malestar difús, com si el meu sentit estètic es ressentís, però era impensable tornar enrere: qualsevol proposta en aquest sentit era titllada de conservadorisme.

Recuperar els sentits

Però a finals dels 70 vaig anar per Pasqua a Taizé i aquest va ser el meu «camí de Damasc» perquè allà vaig «recuperar els sentits». Vaig veure amb admiració la importància que donaven a les icones, a l’ordre, a la llum i les flors, al color, la música i l’encens. Em vaig submergir en un altre àmbit al qual havia deixat de donar importància i vaig prendre consciència de com m’ajudava tot allò que jo ja donava per irrecuperable a l’hora de celebrar i pregar. Els meus sentits estaven afamats i es van afartar, estaven atrofiats i es van despertar.

Però la dificultat m’esperava a la tornada. Em vaig posar a actuar amb aquell fervor no sempre encertat dels conversos, entestada en introduir canvis en la nostra manera de celebrar, però en el meu entorn pastoral (preveres, catequistes, animadors de grups) no estaven per incorporar res de nou. Els semblava que donar importància a l’estètica i tenir cura de la vista, l’oïda i l’olfacte era pur esteticisme i que això significava un pas enrere, un intent de sacralitzar el que s’havia secularitzat amb tant d’esforç i tantes ruptures. Em van dir que m’havia tornat conservadora i espiritualista i que no entenien quina necessitat hi havia de posar en qüestió el que era inqüestionable.

Ha passat molt de temps des de llavors, les coses han tornat al seu lloc. ¿Al seu veritable lloc? Quant ens queda encara perquè tot el nostre ésser, sentits inclosos, «entri al goig del Senyor»!

Marta Aymerich: Escoltar des de dins

Entrevista de Mercè Solé, Viladecans

Acaba de sortir el sol. Interior de la petita capella de Sant Gabriel, al Santuari del Miracle, enmig d’una natura esplèndida. Foscor absoluta amb algunes llànties enceses. El grup roman en silenci. Comencen a sentir-se alguns sons. L’oïda es desvetlla: l’aigua, uns quants còdols, el so suau d’instruments de fusta poc convencionals, percussió. Pausadament, sense inflar el volum. S’hi comencen a afegir ressonàncies, sense pretensions d’afinació, que es van harmonitzant, provinents del nostre instrument natural: la veu. Durant aquesta estona l’oïda i la percepció s’han esmolat. Es respira calma i pau.

Així vaig conèixer la Marta Aymerich, que és qui va conduir aquesta sessió de desvetllament de l’oïda. De fet, per casualitat. Jo ajudava a l’hostatgeria de la Casa d’Espiritualitat del Miracle i els organitzadors del curs Natura & Espiritualitat, de la Universitat de Girona, em van convidar a assistir a aquesta sessió, ja que es feia allà. L’experiència em va impressionar profundament, fins al punt de demanar a la Marta aquesta entrevista, tot i que, en una revista dedicada a la litúrgia, potser tocaria parlar de la música de les nostres celebracions, de la pregària feta cant i de tants i tants aspectes, encerts i dificultats que són rellevants en la nostra manera de fer pregària en les diverses comunitats.

L’experiència de què us parlo, tanmateix, ve a ser com una prèvia, com un contacte íntim evocador de transcendència que, de fet, és en l’origen de tota pregària.

Continua llegint «Marta Aymerich: Escoltar des de dins»

Litúrgia i sentits


M. Àngels Termes, editorial del núm. 14 de Galilea.153 «Déu en els sentits»

Estima el Senyor, el teu Déu,
amb tot el cor, amb tota l’ànima
i amb tot el pensament.

(Mateu 22,37)

El pare José Aldazábal deia que la litúrgia hauria de distingir-se per un llenguatge expressiu, no només d’idees i paraules i cants, sinó també del que no és verbal. I convidava a celebrar una litúrgia en la qual els cinc sentits hi tinguessin un paper, on hi entrés de ple la corporeïtat.

Aquest número de Galilea.153 el dediquem a això, als cinc sentits… i entrarem en la contradicció d’explicar en paraules el que és experiència… perquè els sentits, per definició, només es poden experimentar.

Continua llegint «Litúrgia i sentits»

L’Evangeli també passa per la nostra butxaca

Silvia Fuentes, Madrid

Formem part d’una societat capitalista que promou la recerca de la felicitat des del consum compulsiu i la individualitat, on tots els mitjans utilitzats són vàlids, si s’aconsegueix un benefici econòmic. Aquest es reparteix entre uns quants i va deixant una àmplia majoria de persones tirada a la cuneta, sense accés a uns serveis mínims com son la feina, l’habitatge, el menjar…

Davant d’aquesta situació Jesús ens convida a la confiança i a la recerca d’allò que és essencial: el Regne de Déu i la seva Justícia. Tota la resta passa a un segon terme. Fins i tot ens diu que no ens hem de preocupar pel que menjarem ni pel que vestirem. Ell ja sap que ho necessitem i ens ho donarà (Marc 6,25-34).

Continua llegint «L’Evangeli també passa per la nostra butxaca»

Salvador Cantó, «prendre decisions des de l’ètica i la dignitat»

Entrevista de Mercè Solé, Viladecans

En un context marcat per la globalització i el poder i avidesa de les grans corporacions, i ara també per les conseqüències de l’aturada econòmica provocada per la pandèmia del COVID-19, els cristians defensem la dignitat del treball i l’esforç per frenar l’emergència climàtica. Les empreses, doncs, estan sotmeses a tensions contradictòries. Per això hem volgut parlar amb Salvador Cantó, copropietari d’una empresa familiar amb 130 anys d’antiguitat, que té la seva seu a Mataró.

Continua llegint «Salvador Cantó, «prendre decisions des de l’ètica i la dignitat»»

Incertesa davant la crisi

M. Àngels Termes, editorial del núm. 13 de Galilea.153 «Economia per al Regne»

La temàtica general d’aquest número es l’economia. Quan el vam programar potser ja existia el coronavirus, però l’equip de Galilea.153 no en teníem coneixement. I molt menys de les seves conseqüències. Les conseqüències immediates, ho veiem, són la gran crisi sanitària i la gran crisi econòmica. Quan escric aquestes ratlles vivim una gran incertesa davant les dues crisis.

Continua llegint «Incertesa davant la crisi»

Celebrar i viure la Litúrgia és un art

Fotografia: Sant Pau del Camp de Barcelona, Maria Guarch

Natàlia Aldana, Monestir de Sant Benet de Montserrat

Sovint relacionem la litúrgia amb un conjunt de coses que cal fer, o unes rúbriques per acomplir, o amb participar d’una forma concreta en una celebració, assentint a tot allò que el prevere va recitant… Però la litúrgia va molt més enllà.

De la mateixa manera que quan contemplem un quadre o escoltem una peça de música, si les observem amb atenció, descobrim tot un món de formes i harmonies que les fan atraients i fins i tot arriben a tocar el nostre cor, el mateix passa amb la litúrgia.

Continua llegint «Celebrar i viure la Litúrgia és un art»

Expressar amb autenticitat què significa la Bona Nova

Mercè Solé, Viladecans
Vídeo: Marta Pons, Terrassa

Una tarda assolellada d’hivern, al terrat de la rectoria de la parròquia de Sant Antoni Abat, a Vilanova i la Geltrú. Al darrere, com si fos un decorat, el campanar, exempt, de la parròquia i la façana principal d’una església del segle XVIII que, curiosament, està girada d’esquena a la Rambla Principal de la ciutat. Aquest és l’espai que hem triat per mantenir una conversa amb Elisenda Almirall, una jove de 31 anys que treballa amb el patrimoni cultural del Bisbat de Sant Feliu.

Continua llegint «Expressar amb autenticitat què significa la Bona Nova»

Estètica ben pensada per celebrar

Contraportada de Galilea.153 març-abril 2020. Estètica i litúrgia, un llenguatge entendible.

Silvia Martínez Cano, Madrid

Moltes vegades em pregunto, des d’una mirada estètica, sobre la preparació de les celebracions comunitàries tant eucarístiques com no sacramentals. No hi ha cap dubte que la presència d’elements artístics en les nostres celebracions que afavoreixin un llenguatge simbòlic és fonamental. Ara bé, un excés també és contraproduent. ¿Quins símbols? ¿Quants? ¿En quina disposició? ¿Amb quin missatge? Aquestes preguntes fan emergir tres qüestions que intentaré presentar aquí per a la reflexió.

Continua llegint «Estètica ben pensada per celebrar»