Marta Aymerich: Escoltar des de dins

Entrevista de Mercè Solé, Viladecans

Acaba de sortir el sol. Interior de la petita capella de Sant Gabriel, al Santuari del Miracle, enmig d’una natura esplèndida. Foscor absoluta amb algunes llànties enceses. El grup roman en silenci. Comencen a sentir-se alguns sons. L’oïda es desvetlla: l’aigua, uns quants còdols, el so suau d’instruments de fusta poc convencionals, percussió. Pausadament, sense inflar el volum. S’hi comencen a afegir ressonàncies, sense pretensions d’afinació, que es van harmonitzant, provinents del nostre instrument natural: la veu. Durant aquesta estona l’oïda i la percepció s’han esmolat. Es respira calma i pau.

Així vaig conèixer la Marta Aymerich, que és qui va conduir aquesta sessió de desvetllament de l’oïda. De fet, per casualitat. Jo ajudava a l’hostatgeria de la Casa d’Espiritualitat del Miracle i els organitzadors del curs Natura & Espiritualitat, de la Universitat de Girona, em van convidar a assistir a aquesta sessió, ja que es feia allà. L’experiència em va impressionar profundament, fins al punt de demanar a la Marta aquesta entrevista, tot i que, en una revista dedicada a la litúrgia, potser tocaria parlar de la música de les nostres celebracions, de la pregària feta cant i de tants i tants aspectes, encerts i dificultats que són rellevants en la nostra manera de fer pregària en les diverses comunitats.

L’experiència de què us parlo, tanmateix, ve a ser com una prèvia, com un contacte íntim evocador de transcendència que, de fet, és en l’origen de tota pregària.

Continua llegint «Marta Aymerich: Escoltar des de dins»

Expressar l’inexpressable

M. Àngels Termes, directora de la revista Galilea.153.
Editorial del núm. 12

El dibuix, la pintura, l’escultura, l’arquitectura, la música, la literatura en general i la poesia en particular… són múltiples manifestacions de l’art.

L’art és la capacitat d’expressar l’inexpressable, des de qualsevol emoció humana fi ns a la fe, i d’establir una comunicació i comunió profunda entre l’autor i el receptor de l’obra d’art.

I aquesta comunió no només ens permet la comunicació de tu a tu, sinó que és vehicle de comunicació amb els nostres avantpassats i amb cultures que són lluny de nosaltres.

Continua llegint «Expressar l’inexpressable»

Quan el Pare ens convida

Entrevista de M. Àngels Termes per a Galilea.153 núm. 10 “Església (dis) capacitada”
Fotografies: Antoni M.C. Canal

Ens trobem a Mataró, al pis on viu la família Tuneu Recasens: en Miquel i la Immaculada, amb en Marc, el seu fill.

En Marc té ganes d’iniciar la conversa

Marc Tuneu

Em dic Marc Tuneu Recasens, de 43 anys. Tinc un 53% de discapacitat intel·lectual. Sembla ser que per la síndrome d’Usher, igual que la meva mare, però amb manifestacions diferents.
Vaig anar a l’escola i als 10 anys ja anava i tornava sol a peu. També he fet catequesi, fins a la confirmació als 17 anys. Després grups de postconfirmació, Iglesia jove… He jugat a futbol i bàsquet, vaig al gimnàs i des de 1996 participo amb la colla castellera dels Capgrossos.
Treballo al Centre Especial d’Ocupació (CEO) de la Fundació Maresme. He fet de fuster, de jardiner, de pintor, de muntar mobles… Ara treballo de manteniment, dono la volta per tots els centres que té la fundació i arreglo el que calgui: internet, ordinador, passar fils, canonades, rentadores…

Continua llegint «Quan el Pare ens convida»

L’aprenentatge del silenci

(Dolores Aleixandre) L’itinerari vital d’Elies apareix marcat per dues muntanyes: el Carmel i l’Horeb (Sinaí). En la muntanya del Carmel, Elies es relaciona amb el Déu del triomf i del poder que sembla emmotllar-se als seus desigs i el porta a desafiar els sacerdots dels déus pagans, a acabar amb ells i a resultar triomfant en el conflicte (1 Reis 18).

Amb tot, després ha de fugir i s’endinsa en el desert on viurà una experiència amb tant de defalliment i desesperança que arriba a desitjar la mort. El desert va ser per a Elies lloc de desesperació, de feblesa i de conversió i aquest contacte amb els seus límits li restitueix la seva veritable identitat i li dona l’oportunitat de conèixer un Déu que es comunica amb ell d’una altra manera. Continua llegint «L’aprenentatge del silenci»

La tardor ens convida al silenci

(M. Àngels Termes, editorial núm. 4) Certament, després de tot el soroll i l’enrenou de l’estiu, la tardor, amb la natura que de mica en mica es va despullant i amb les nits cada cop més llargues, ens convida al silenci.

Encara que la nostra societat el vulgui bandejar, el silenci, i encara que ja abans del desembre omplirà els nostres carrers de llums per foragitar la foscor i de grans altaveus que no ens el deixaran assaborir, aquestes pàgines volen ser una invitació a retrobar-lo. Continua llegint «La tardor ens convida al silenci»

Maria Guarch: «Evangelitzar és pensar en els altres, no en tu mateix»

Ens trobem amb la Maria davant del casal parroquial de La Sagrera, a Barcelona, sota un sol de justícia i amb la música de fons d’unes cotorres amb ganes de marxa.
La Maria Guarch té 28 anys i és veïna de la Sagrera, un barri de Barcelona amb un ric teixit associatiu, on parròquia i entitats comparteixen uns quants espais en bona convivència. Ha estat monitora de l’esplai durant molts anys. És membre de la JOC (Joventut Obrera Cristiana). Va estudiar filologia i treballa al Centre de Pastoral Litúrgica com a correctora. Continua llegint «Maria Guarch: «Evangelitzar és pensar en els altres, no en tu mateix»»

Canviar narratives per connectar amb els joves

Fotografía: Pixabay

(Xiskya Valladares, Palma de Mallorca) És molt fàcil. Si et vols entendre amb un xinès, li has de parlar en xinès. Si l’Església vol connectar amb les joves, ha de canviar la seva narrativa. No dic que canviï el missatge, dic que canviï la manera d’explicar-lo. Ja ho fan alguns, però encara no n’hi ha prou.

Escolto moltes homilies i catequesis, de capellans i religiosos, i em fa pena. Molta bona voluntat, però amb un to afectat, ritmes massa lents, subordinades eternes, retòrica antiga, etc. ¿Qui no desconnecta? El pitjor és que sembla que, com més públic tenen, més antiquat han de parlar. Continua llegint «Canviar narratives per connectar amb els joves»

Escoltem els joves

(M. Àngels Termes, editorial, núm. 3) Aquest número de Galilea.153 coincideix en el temps amb la celebració del sínode dels bisbes a Roma durant el mes d’octubre sobre el tema «Els joves, la fe i el discerniment vocacional».
En aquestes pàgines també abordem el tema dels joves, tot i que només amb breus pinzellades, sense abastar ni molt menys tot el que dona de si. Perquè està molt bé que els bisbes reflexionin sobre els joves, però nosaltres, en l’àmbit de cada una de les nostres petites comunitats també cal que ho fem.
Entre les pinzellades trobareu –a la vinyeta de la pàgina anterior– les dificultats perennes d’entesa entre els joves i els més grans. El testimoni de joves que són voluntaris, tant en l’àmbit civil com eclesial. Reflexió sobre l’acompanyament en la fe i emocional als joves. L’apunt de com la precarietat laboral i dificultats familiars afecten el nostre jovent. Continua llegint «Escoltem els joves»