«Deixeu que els nens s’acostin a mi»

Antoni Vadell Ferrer, bisbe auxiliar de Barcelona

Sempre m’ha semblat impressionant aquesta escena en què Jesús diu als deixebles que deixin als nens acostar-se a Ell (Marc 10,13-16). És ben sabut que en temps de Jesús els nens no comptaven per a ningú. En canvi, l’evangeli ens descobreix un Jesús que desitja estar amb els nens i dedicar-los temps: «I els prenia en braços i els beneïa tot imposant-los les mans» (Marc 10,16).

I si això resulta sorprenent, encara ho és més el fet que Jesús els posi com exemple, i ens digui: «Us ho asseguro: qui no acull el Regne de Déu com l’acull un infant, no hi entrarà pas» (Marc 10,15).

¿Què podem aprendre dels infants? Essent que Jesús els posa de model per entrar en el Regne, m’atreveixo a respondre des de l’experiència personal d’haver tractat molts d’infants a les parròquies, a la catequesi, a l’esplai, a l’escola, als campaments i colònies…

Aprenem de les nenes i els nens

Aprenem a jugar. Els nens viuen jugant, i en el joc poden arribar a ser molt creatius. Per això sempre em deixa perplex quan algú diu que la catequesi no és esplai… Quin concepte més equivocat que tenim de catequesi! La iniciació cristiana dels nens i nenes passa pel joc, com a medi per arribar al seu cor.

Ens poden contagiar sensibilitat. Els infants solen tenir una sensibilitat molt aguda, i són molt propers… Solen notar quan una persona pateix. Normalment no entenen per què la seva mare, el seu pare o algú proper, pateixen, però ho senten.

Estan atents al relat. Una narració els captiva, així com una pel·lícula. Per això la catequesi dels infants ha de ser molt narrativa, i menys conceptual. També el Senyor els devia contar relats i paràboles als nens i aquests devien quedar bocabadats. Record una anècdota, quan estava de responsable de pastoral en una escola religiosa. Teníem una imatge de la Mare de Déu Assumpta molt gran a la capella. Estava elevada, sostinguda per tres angelets. Amb els infants anàvem a visitar-la.

En una ocasió en què es trobaven reunits tots els nens d’educació infantil (uns 150 nens i nenes de 3 a 5 anys), vaig convidar-los a tancar els ulls i a imaginar, en silenci, que eren un d’aquells angelets que s’aferraven a la Mare de Déu. De sobte, un va rompre el silenci dient: «Que relaxant!». Vaig pensar: aquest nen està volant amb la Mare de Déu. I és que els nens entren dins el relat, fent ús de la imaginació, «com si presents es trobessin», com diria sant Ignasi.

Ens ensenyen a viure el present. Ells no estan obsessionats en programar el futur, ni són esclaus del passat… viuen ara.

Tenen una gran sensibilitat espiritual. Fins i tot, nens que han nascut en una família no creient, en moltes ocasions mostren una gran afecció a la pregària, al silenci, a parlar amb Jesús. Si hem tingut ocasió de fer experiències d’oratori, sessions de desvetllament en la fe, un queda admirat de la resposta d’alguns nens, de la seva actitud envers les experiències amb el sagrat.

Això fa que, des de sempre, els nens hagin estat per a l’Església un subjecte molt obert a l’evangelització. És veritat que depenen dels pares, i sovint l’evangelització dels nens passa també per l’anunci de la fe als seus pares, però això no lleva que els nens siguin subjectes primers de l’anunci, molt oberts al desvetllament en la fe i a l’encontre amb el Senyor.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *