L’Evangeli també passa per la nostra butxaca

Silvia Fuentes, Madrid

Formem part d’una societat capitalista que promou la recerca de la felicitat des del consum compulsiu i la individualitat, on tots els mitjans utilitzats són vàlids, si s’aconsegueix un benefici econòmic. Aquest es reparteix entre uns quants i va deixant una àmplia majoria de persones tirada a la cuneta, sense accés a uns serveis mínims com son la feina, l’habitatge, el menjar…

Davant d’aquesta situació Jesús ens convida a la confiança i a la recerca d’allò que és essencial: el Regne de Déu i la seva Justícia. Tota la resta passa a un segon terme. Fins i tot ens diu que no ens hem de preocupar pel que menjarem ni pel que vestirem. Ell ja sap que ho necessitem i ens ho donarà (Marc 6,25-34).

Des de la perspectiva del consum, a l’Evangeli trobem un Jesús molt contundent que ens assenyala la dificultat de salvar-nos si acumulem riqueses:

Si vols ser perfecte, ves, ven tot el que tens i dona-ho als pobres, i tindràs un tresor al cel. Després vine i segueix-me.

(Mateu 19,21)

Jesús ens convida a viure en comunitat

Davant de l’individualisme, Jesús ens convida a viure en comunitat, a col·locar les persones en el centre de les nostres decisions. I ens presenta una forma revolucionària de compartir des d’allò que som i allò que tenim, ens estimula de forma molt pedagògica a posar a disposició dels altres els nostres cinc pans i dos peixos perquè, quan hi ha aquesta entrega, es produeix el miracle i tot es multiplica (cf. Marc 5,34-42).

En les primeres comunitats cristianes podem trobar referències de com compartien, no només pensament i cor, sinó també els bens:

Cap d’ells no considerava com a propis els béns que posseïa, sinó que tot estava al servei de tots… Després era distribuït segons les necessitats de cadascú .

Fets 4,32-34

L’equitat és un valor a tenir en compte, la persona i les seves necessitats hauria de ser un criteri a prioritzar en el repartiment dels béns comuns.

¿Com podríem anar educant el cor per no deixar-nos seduir per les ofertes de «falsa felicitat» que ens bombardegen? ¿Com viure l’economia casolana des dels valors de l’Evangeli? ¿Com podria estar atenta a les persones que es troben a la cuneta per retornar-los la seva dignitat de fills de Déu?

  • La pregària personal i comunitària ens pot ajudar a rellegir la vida, a descobrir allò que Déu ens va proposant a través de les persones que ens surten a l’encontre.
  • Participar en grups, comunitats que treballin pels valors del Regne i col·laborar amb aportacions econòmiques que ajudin a sostenir aquests projectes.

El benestar d’allò públic

Fomentar i defensar els serveis públics al carrer perquè siguin un dret efectiu i des dels nostres impostos tan necessaris per al manteniment d’un estat del benestar que ens permeti tenir una sanitat o una educació per a tots.

Per molt petit que ens sembli, cada gest és necessari. Des de la nostra economia domèstica podem actuar. Podem preguntar-nos si realment cal abans de comprar alguna cosa. Comprar i compartir amb altres, pensar en la utilitat social que pot tenir, comparar si hi ha alternatives més saludables i ecològiques, i un llarg etcètera de qüestionaments i accions que podem fer per viure l’economia més d’acord amb els valors del Regne.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *