¿Monitors de televisió a l’església?

Emili Marlés Romeu, mossèn de la parròquia de Sant Pere d’Octavià de Sant Cugat del Vallès.

La parròquia de Sant Pere d’Octavià de Sant Cugat del Vallès (més coneguda com el Monestir) és una joia de la transició del romànic al gòtic català. Té una nau central molt àmplia i diàfana, però la visibilitat de les naus laterals és molt dolenta: en molt pocs punts pots veure alguna part del presbiteri.

La gran afluència de feligresos a les misses (és una parròquia amb 72.000 habitants) fa que molts d’ells només la puguin escoltar. Mn. Blai Blanquer va idear la instal·lació de 5 pantalles de 55 polzades que s’integren molt bé amb les columnes i que permeten que aquests feligresos puguin seguir, molt millor, les celebracions.

La experiència en confinamiento per la pandèmia

Durant els mesos de confinament vam començar a retransmetre la missa de cada dia a través del nostre canal de YouTube i a través de la Televisió de Sant Cugat. Això ens va ajudar a perfeccionar la nostra manera de retransmetre l’Eucaristia. En primer lloc vam canviar l’alçada de la càmera: no ha d’estar massa alta, ja que llavors ens dona una imatge semblant a les càmeres de vigilància dels supermercats, oferint una visió distant del que passa al presbiteri.

Vam comprar dues càmeres PTZ (que permeten ser controlades a distància) i les vam posar a l’alçada dels ulls del mossèn i dels ministres. Inicialment només teníem un pla estàtic durant tota la missa, però les noves càmeres ens permeten enfocar el lloc on s’està produint l’acció litúrgica: l’ambó durant les lectures, la seu en l’homilia i l’altar durant la pregària eucarística. Això ens ajuda a viure més de prop l’Eucaristia.

Posteriorment, vam posar dos nous monitors en el presbiteri. Són mòbils, de manera que quan no es fan servir els podem posar en un lloc molt dissimulat. Els utilitzem per projectar la lletra dels cants en algunes misses (això va molt bé ara que no es poden utilitzar els cançoners) i alguna imatge per il·lustrar l’homilia en la missa d’infants.

Una ajuda per viure millor la celebració

Les pantalles van molt bé quan fem la formació d’adults a l’Església, ja que hi podem mostrar imatges i powerpoints per il·lustrar les nostres explicacions. Fins i tot ens permet emetre la xerrada en directe i això fa que es multipliquin les persones que la veuen, sigui en directe o posteriorment (i algunes d’elles tenen més de 4.000 visualitzacions).

Finalment, aquest any hem utilitzat les pantalles per poder fer el viacrucis: aquest any de pandèmia no podíem celebrar-ho com els altres anys i vam idear un recorregut «estàtic». No ens podem moure per l’església, però projectem unes imatges de cada estació realitzades per Marko I. Rupnik fent que la nostra pregària sigui més contemplativa. També projectem el cant que fem entre estació i estació.

Crec que l’ús de les pantalles a l’església per falta de visió queda molt justificada, ja que poden ser un ajut per viure millor la celebració. És molt important que quedin ben integrades en l’arquitectura del temple i que passin tan desapercebudes com sigui possible. El seu ús a la litúrgia ha de ser molt discret i només quan sigui imprescindible. També cal que les imatges projectades s’harmonitzin estèticament amb l’església.