¿Quins són els ministeris laicals?

Els ministeris laicals recuperen la seva importància radical a l’Església.

Paula Depalma, doctora en teologia i professora.

La vida cristiana es podria definir com a heterogènia, acolorida i fecunda tant en l’àmbit intra eclesial com en el camp més secular. Més enllà d’aquesta activitat incalculable, el Codi de Dret Canònic (CIC) estableix explícitament alguns drets i obligacions dels laics i especifica diversos ministeris que aquests han de desenvolupar. Amb aquesta determinació canònica, la vida de les comunitats també ha anat gestant diferents serveis que s’estan realitzant actualment.

Alguns ministeris litúrgics instituïts

¿Quins són els serveis i ministeris litúrgics, segons el CIC? Les tres grans distincions són.

  • Els ministeris ordenats: es tracta de bisbes, preveres i diaques que presideixen i moderen l’acció litúrgica. Aquest és l’àmbit definit per a clergues. El ritu que l’estableix és l’ordenació.
  • Els ministeris instituïts de mode estable: són els lectors i acòlits. Mitjançant un ritu, aquest ministeri està previst per a laics i laiques, i pretén donar-los estabilitat i visibilitat dins de la comunitat.
  • Els serveis i ministeris no instituïts: s’exerceixen de forma estable o ocasional, i la concreció és diferent en cada diòcesi. Els candidats han de complir els requisits establerts per la diòcesi.

Moltes funcions i tasques com a cristians

Així doncs, entre les moltes tasques que s’assenyalen en el CIC 227 i 228 trobem la de l’apostolat, la de les transformacions en el camp secular, els oficis eclesiàstics i l’ensenyament. Es tracta d’un apostolat individual o associat que inclou, entre les funcions, el perfeccionament de l’ordre temporal a través de l’exercici participatiu de la ciutadania i de les funcions familiars, els oficis eclesiàstics, les funcions com a experts i consellers i la tasca de proclamar, conèixer i ensenyar la doctrina cristiana.

Ministeris no instituïts o de col·laboració

Amb aquesta descripció del CIC, en moltes comunitats i diòcesis s’estan desenvolupant diferents ministeris i serveis que molts cops s’agrupen en aquests tres àmbits.

  • El camp secular: s’inclouen ministeris com el d’animador del compromís secular i el de pastoral de la família.
  • L’àmbit de l’acció litúrgica: s’hi troben els dos ministeris instituïts de l’acòlit i el lector, i els no instituïts que poden ser animador de la celebració o ministeri extraordinari de la comunió, que són els més estesos, amb els altres que hem assenyalat que descriu el CIC.
  • L’àmbit de l’acció profètica: els més desenvolupats són la «lectura creient» de la Paraula de Déu, la catequesi, l’acció caritativa-social, el ministeri laical en el servei als pobres i el servei als malalts entre altres.

Cap a una Església ministerial

Per tant, els ministeris laicals, en aquest temps en què l’Església es comprèn a si mateixa des de models i categories transformades pel Concili Vaticà II, recuperen la seva importància radical. Una Església en la qual els laics ja participen de mode adult tant en la presa de decisions com en les diferents accions de l’Església ha portat a una revisió de la comprensió i la representativitat dels seus membres en els distints ministeris. Aquesta revisió, junt amb un aprofundiment en els models d’Església sinodal, porta molts desafiaments a la praxi, a la reflexió i a la configuració dels ministeris en mans dels creients.