L’alegria dels infants

M. Àngels Termes, editorial del núm. 17 de Galilea.153 «Nenes i nens»

En aquesta revista ens hem centrat més en els infants com a subjectes de la transmissió de la fe i de la participació en la litúrgia.

Sí, l’alegria que ells viuen i la que comuniquen als altres. Ho dic per experiència. Els nets van alegrar en gran manera els anys de malaltia de la meva mare, i força temps després van ser els besnets els que ho van fer amb els de vellesa del meu pare. I a mi, ara, els nets de les meves germanes i amigues, els bessons que viuen al replà de casa i els menuts que venen a la parròquia –encara que siguin pocs– m’aporten pinzellades de brotxa grossa d’alegria.

Per això dolen molt més les situacions de violència, de guerra, de migració, d’abusos sexuals, d’ambient familiar desestructurat… que roben l’alegria als infants i els aboquen a la por, la tristor, la desesperació, la vulnerabilitat, la ràbia, la violència.

En aquest número de Galilea.153 ens acostem a la infància vulnerable amb l’article de Raquel Ríos des de Càritas de Mallorca. És un tema que requeriria molt més espai i molta més atenció.

Continua llegint «L’alegria dels infants»

Aprendre a ser agraït

Foto: Lilia Macías (Cathopic)

(Anna-Bel Carbonell, Sant Cugat del Vallès) Els que som mares i pares sabem de la importància d’establir rutines des de ben petits amb els nostres fills i filles. Ve a ser com establir petites litúrgies, que si es transmeten amorosament i pacientment, no produiran al·lèrgies i, en canvi, contribuiran positivament a forjar el seu caràcter, els guiaran cap a un cert ordre, creixeran en valors i els ajudaran a discernir més endavant amb un cert criteri. Ensenyar-los a «donar les gràcies» n’és una d’aquestes rutines, i no sols per una qüestió d’amabilitat i bona educació. Continua llegint «Aprendre a ser agraït»