¿Monitors de televisió a l’església?

Emili Marlés Romeu, mossèn de la parròquia de Sant Pere d’Octavià de Sant Cugat del Vallès.

La parròquia de Sant Pere d’Octavià de Sant Cugat del Vallès (més coneguda com el Monestir) és una joia de la transició del romànic al gòtic català. Té una nau central molt àmplia i diàfana, però la visibilitat de les naus laterals és molt dolenta: en molt pocs punts pots veure alguna part del presbiteri.

La gran afluència de feligresos a les misses (és una parròquia amb 72.000 habitants) fa que molts d’ells només la puguin escoltar. Mn. Blai Blanquer va idear la instal·lació de 5 pantalles de 55 polzades que s’integren molt bé amb les columnes i que permeten que aquests feligresos puguin seguir, molt millor, les celebracions.

Continua llegint «¿Monitors de televisió a l’església?»

Estètica ben pensada per celebrar

Contraportada de Galilea.153 març-abril 2020. Estètica i litúrgia, un llenguatge entendible.

Silvia Martínez Cano, Madrid

Moltes vegades em pregunto, des d’una mirada estètica, sobre la preparació de les celebracions comunitàries tant eucarístiques com no sacramentals. No hi ha cap dubte que la presència d’elements artístics en les nostres celebracions que afavoreixin un llenguatge simbòlic és fonamental. Ara bé, un excés també és contraproduent. ¿Quins símbols? ¿Quants? ¿En quina disposició? ¿Amb quin missatge? Aquestes preguntes fan emergir tres qüestions que intentaré presentar aquí per a la reflexió.

Continua llegint «Estètica ben pensada per celebrar»