Fem Església

Ser Església comporta fer Església ara, i no és un joc de paraules.

Quiteria Guirao, editorial de Galilea.153 núm. 19

Cadascú de nosaltres, que som Església, trobem la manera i el temps per contribuir a fer Església. El que ens anima a fer-ho és sentir que tots i totes som ben acollits davant la nostra disponibilitat a fer Església. Aquesta és la clau de la sinodalitat per «arribar a una Església viva on tots els seus membres, cadascú d’acord amb la seva pròpia vocació, participem en comunió de fe en la missió evangelitzadora de l’església sota la guia de l’Esperit Sant». Paraules de Jorge Bergoglio a Bogotà el 1992.

Continua llegint «Fem Església»

L’alegria dels infants

M. Àngels Termes, editorial del núm. 17 de Galilea.153 «Nenes i nens»

En aquesta revista ens hem centrat més en els infants com a subjectes de la transmissió de la fe i de la participació en la litúrgia.

Sí, l’alegria que ells viuen i la que comuniquen als altres. Ho dic per experiència. Els nets van alegrar en gran manera els anys de malaltia de la meva mare, i força temps després van ser els besnets els que ho van fer amb els de vellesa del meu pare. I a mi, ara, els nets de les meves germanes i amigues, els bessons que viuen al replà de casa i els menuts que venen a la parròquia –encara que siguin pocs– m’aporten pinzellades de brotxa grossa d’alegria.

Per això dolen molt més les situacions de violència, de guerra, de migració, d’abusos sexuals, d’ambient familiar desestructurat… que roben l’alegria als infants i els aboquen a la por, la tristor, la desesperació, la vulnerabilitat, la ràbia, la violència.

En aquest número de Galilea.153 ens acostem a la infància vulnerable amb l’article de Raquel Ríos des de Càritas de Mallorca. És un tema que requeriria molt més espai i molta més atenció.

Continua llegint «L’alegria dels infants»